El dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, el bisbe de Roma Francesc, publicava la butlla de convocatòria d’un Any jubilar, també, conegut com a Any sant. La butlla porta el nom de Spes non confundit, l’esperança no defrauda. Una expressió que trobem a la carta de Pau als cristians de Roma (Rm.5,5). Com ja indica el títol del document de convocatòria (l’esperança no defrauda), el desig del Papa és que sigui el missatge central de l’any jubilar. A la butlla el Papa hi explica que “la vida cristiana és un camí, que també necessita moments forts per a alimentar i enrobustir l'esperança, companya insubstituïble que permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús”.
L’any jubilar, va començar el dimecres dia 24 amb l’obertura per part del Papa de la “Porta santa” de la basílica de Sant Pere de Roma i finalitzarà el dia 6 de gener del 2026, amb el tancament de la Porta. Segons les instruccions de la butlla, a cada església particular també es procedirà a l’obertura d’una Porta santa. A l’arxidiòcesi de Barcelona, la missa d’obertura de l’any jubilar va ser aquest diumenge el 29 de desembre, a les 19.15 h, a la Catedral i presidida per l’arquebisbe de Barcelona,
Més enllà dels aspectes externs, que de vegades poden semblar una mica folklòrics, la butlla és una invitació a tots els creients per tal que revifem la virtut de l’esperança. Per aquest motiu em sembla important dedicar algunes setmanes durant l’any aquesta quarta pàgina del Full a parlar de l’any jubilar.
Què és un any jubilar?
Transcric l’explicació que trobem en la web de l’Arquebisbat de Barcelona.
En trobem una primera referència a la Bíblia (cfr. Lv 25,8-13): havia de ser convocat cada 50 anys i es proposava com l’ocasió per restablir la correcta relació amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava proclamar l’alliberament de tots els homes i dones, el perdó dels deutes, la restitució de terrenys alienats i el descans de la terra. Així doncs, un any jubilar és una nova oportunitat per alliberar-nos de tot allò que ens encadena i no ens permet avançar en el nostre camí al costat d’Aquell que va ser enviat a proclamar la llibertat als captius i la vista als cecs; a alliberar els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor (cfr. Lc 4,18-19).
Per això, en l’any jubilar ens valem de diferents signes com són la peregrinació a la Porta santa: fem camí físicament i espiritualment cap a un espai on relacionar-nos millor amb Déu, amb la humanitat i amb la creació, i creuar el llindar, Jesucrist, veritable porta que ens acosta al Pare mitjançant el perdó que se’ns ofereix i que hem d’oferir als altres.
Història dels anys jubilars.
L'Església catòlica va iniciar la tradició de l'Any sant el 1300, amb el Papa Bonifaci VIII, el qual havia previst un Jubileu cada segle. Posteriorment, els intervals es va reduir a 33 anys (com la durada de la vida terrenal de Jesús) i a partir del 1450, la cadència del Jubileu es va reduir encara més, i des de llavors se celebra cada 25 anys per permetre que cada generació visqui almenys un any sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada