Reflexions a la Paraula de Déu

“La més  petita de les llavors arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses”

Les lectures d’avui ens deixen clar el valor que tenen les coses petites en el Regne de Déu, que no tot allò que brilla és or, que l’autenticitat no es mesura pel soroll, que ens cal anar a fons, confiar en la paraula de Déu, ser sembradors en el nostre actuar de cada dia i recordar que el regne de Déu és humil i modest en els seus orígens.

En la lectura del profeta Ezequiel sentim que el Senyor diu: “Jo soc el Senyor, que faig caure els arbres alts i enalteixo els més petits, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs.

A la carta de Sant Pau als cristians de Corint llegim: “Tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat en aquesta vida corporal”.

A l’Evangeli, Sant Marc ens parla que Jesús anunciava la Paraula a la gent amb paràboles i entre elles, la que diu “el Regne de Déu és com un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra”.

Les lectures, doncs, i especialment l’Evangeli, ens conviden a aprendre a valorar les coses petites, a anar fent petites coses, petits gestos  --un gest d’amistat a aquell que viu desconcertat, un acompanyament a aquell que està sol, donar part del nostre temps per millorar la vida dels altres, ajudar a aquell que sabem que ho necessita sense demanar-li res a canvi--, gestos que potser passen desapercebuts, però segur que en el nostre dia a dia se’ns en presenten moltes ocasions; gestos que, igual que el gra de mostassa creix i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, per petits que siguin, poden canviar la vida d’altres persones, posar dignitat a cada racó del nostre món, en definitiva, fer un món millor.

L’Evangeli també ens convida a escoltar la paraula de Jesús amb el cor obert, amb actitud de pregària i de diàleg personal amb Jesús, per anar posant en pràctica tot allò que Ell ens demana. Acaba l’Evangeli dient que Jesús anunciava la Paraula a la gent amb paràboles, de la manera que eren capaços d’entendre-la; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.  Així doncs, escoltem la Paraula de Jesús i transmetem-la amb el nostre actuar i amb les nostres explicacions, utilitzant paraules entenedores.

Maite Cura Grané