Jesús
porta una doctrina nova
En
llegir i rellegir les lectures d’avui per preparar aquest modest comentari, he
començat, amb el Llibre del Deuteronomi, entristint-me i preguntant-me: com
pot ser que Déu digués que si un profeta s’atrevís a dir una paraula que Ell no
li hagués ordenat, o bé en nom d’altres deus, moriria?. Si Déu és amor, Déu és
bondadós i perdona. Un càstig així no
pot venir de Déu.
He
seguit amb la primera carta de sant
Pau als Cristins de Corint i no puc estar-hi més en desacord, de
principi a afi. Defensa aferrissadament el celibat i la discriminació de la
dona. S’ha de llegir en el context de la cultura de l’època en què es va
escriure que, com diu sant Tomàs d’Aquino, entenia la dona com un ésser humà
encara deficient en el camí de la seva humanitat. Malgrat que la jerarquia de
l’Església continua ancorada en el mateix, avui no té sentit que els
casats -home o dona- no puguin ocupar-se
de les coses del Senyor perquè estan ocupats en les coses del món i en agradar
al marit o a la dona. Tots, homes i
dones, casats, aparellats o sols, sense distinció, tenim els mateixos drets,
amb l’esperit de Jesús, per ocupar-nos de les coses del món, amb tot el que el
constitueix, Església inclosa, perquè ¿on és l’Església sinó és en el món?.
Estic segura que Jesús no volia aquestes diferències de drets entre l’home i la
dona ni entre sacerdots i laics, estiguessin casats o no; Jesús els volia tots
iguals, al servei de la comunitat, sense distincions ni privilegis, ni títols
ni avantatges socials o econòmiques.
Sorprèn
que el papa Francesc, segueixi mantenint el celibat i sobretot que segueixi dient
no al sacerdoci de les dones i, en canvi, el passat 1 de gener, en la seva
tradicional homilia d’any nou, digui que l’Església ha de redescobrir el seu
rostre femení i que el món ha de prendre com a referència les mares i les dones
per poder trobar la pau, i que “qui fa
mal a una sola dona profana Déu”
I
arribo a l’Evangeli de Marc i
se m’eixampla el cor. Marc ens mostra com Jesús, amb autoritat, que no vol dir
amb poder sinó amb convicció, veu al
pobre home oprimit pel mal i crida: “Calla i surt d’aquest home”. La seva
“autoritat” neix de la força de l’Esperit, prové de l’amor; Jesús porta una
doctrina nova que allibera de les pors, dona confiança i anima a cercar un món
nou. Els cristians, com a deixebles de
Jesús que som, o pretenem ser, hem de comunicar el missatge de Jesús, no les
tradicions ni la doctrina creada per uns homes de l’Església seduïts pel poder.
Necessitem una paraula més alliberada de la seducció del poder i més plena de
la força de l’Esperit, nascuda del respecte i l’estima de les persones, generadora
d’esperança.
Maite Cura Grané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada