Trobada de la comunitat del mes de maig: algunes senzilles reflexions al voltant de Laudato Si (Lloat sigueu)

El dimecres dia 24, farà vuit anys que el papa Francesc publicava l'encíclica Laudato si (Lloat sigueu). L'escrit porta com a subtítol: Sobre la cura de la casa comuna. S'ha escrit, ignoro si és del tot cert, que és el document del magisteri pontifici més llegit i també el més elogiat i criticat.

Com és conegut, les paraules "Laudato Si" corresponen a l'inici del poema de sant Francesc del Càntic de les criatures. Quan fa deu anys, el 13 de març del 2013, Jorge Bergolio fou elegit Papa, i va escollir el nom de Francesc, ja explicà que l'elecció del nom del pobrissó d'Assís tenia un significat. Volia que l'espiritualitat de sant Francesc inspirés el seu pontificat. I com el mateix Papa ha manifestat diverses vegades, una de les moltes característiques de sant Francesc, era saber escoltar. Sant Francesc va escoltar la veu de Déu, el clam dels pobres, les meravelles de la natura, la bellesa de la creació, etc. Amb Laudato si, el Papa escolta el clam de la naturalesa i s'adona que el seu clam, en els nostres dies, és un crit dramàtic, ple de dolor. La creació lloada per sant Francesc s'està deteriorant. L'acció humana enderroca la casa comuna.

El passat dilluns dia 15, en la trobada mensual de la nostra comunitat es va projectar el documental, The Letter (La carta), que explica la història del viatge a Roma de diversos líders de primera línia compromesos en la cura de la casa comuna, per dialogar sobre la Carta Encíclica Laudato Si' amb el papa Francesc. En aquesta pel·lícula el Papa explica per què va escriure Laudato si. Ell mateix confessa que, com molts, hi va haver un temps que no veia cap relació entre l'ecologia i la teologia, ni amb l’evangelització. Però, un dia un bisbe de l’anomenat "Tercer Món" li va explicar que travessant amb una barca un riu, per anar a visitar part de la seva diòcesi, es va adonar que enmig del riu hi creixia un arbre. Preguntà als nadius com era possible allò i la resposta fou sorprenent: abans, enmig del riu hi havia hagut una illa, ara sepultada per les aigües. Aquesta desaparició provava el deteriorament del clima i de la naturalesa.

El canvi climàtic, l'escalfament de la Terra, l'aparició de fenòmens com terratrèmols, tsunamis, inundacions de territoris, sequeres, la desaparició de les glaceres, són alguns dels fets que mostren que la creació està patint, i ho fa amb evidents signes de mort. El més preocupant i allò més greu, és que són fets que s'haurien pogut evitar, si no fos per la cobdícia humana.

Tenir cura de la casa comuna i fer el possible per evitar que el canvi climàtic sigui de més abast, durant molt de temps ha estat presentat per alguns mitjans, i també per grups polítics i econòmics, com una dèria d'uns quants idealistes, "els verds," que no estimaven el progrés. Avui dia se sap que la lluita per la perseveració de la natura és una exigència de tots. Ens hi juguem no sols el futur, sinó també el present.

A la pel·lícula The letter se'ns mostra que, ara mateix, el canvi climàtic ja és la causa que d'aquí a l'any 2050 hi hagi 1.300 milions de desplaçats arreu del món. Aquestes persones hauran de deixar casa seva, el seu territori, per raó de les sequeres, de les invasions del mar en terres de cultiu, de la fam. També se'ns diu, entre altres exemples, que a l'Indià moriran 3.000 milions d'animals. Cal que prenem consciència que la nostra generació, malgrat els avenços tècnics, és la més vulnerable.

Llegint totes aquestes dades, me'n recordo de les paraules de Jesús: “Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l'home: menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca. Vingué el diluvi i tots van morir. Igualment, va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. (Lc 17, 26-30). No, i mil vegades hem de dir no, no podem ni hem de tancar els ulls davant d'aquesta realitat del canvi climàtic.

A casa nostra, la sequera ens ha posat en guàrdia: el canvi climàtic és una realitat que ja patim. Tots hem de ser corresponsables, no només les institucions. Com sant Francesc, hem d'escoltar el clam de la natura que ens diu “em moro" i ens demana a crits: “prou”. Escoltar les angoixes de la natura és estar atent al clam dels pobres, dels pobles indígenes, dels refugiats. Escoltar la natura i actuar en conseqüència, és una de les formes més excelses de practicar la caritat.

En una al·locució del papa Francesc, l'1 de setembre del 2016, Bergoglio ens exhorta a tots a fer un examen de consciència: “el penediment i la confessió al Pare ric de misericòrdia, ens condueixen a un ferm propòsit de canvi de vida. I això ha de traduir-se en actituds i comportaments concrets més respectuosos amb la creació, com, per exemple, fer un ús prudent del plàstic i del paper, no malgastar l'aigua, el menjar i l'energia elèctrica, diferenciar els residus, tractar amb cura els altres éssers vius, utilitzar el transport públic i compartir el mateix vehicle entre diverses persones, entre altres coses (cf. Laudado si', 211). No hem de pensar que aquests esforços siguin massa petits per a millorar el món. Aquestes accions «provoquen en el si d'aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre's, a vegades invisiblement» (ibíd., 212) i reforcen «un estil de vida profètic i contemplatiu, capaç de gaudir profundament sense obsessionar-se pel consum» (ibíd., 222)".

L'escalfament del Planeta, el canvi en el clima, no es produeixen per raó d’un fatalisme, ni tampoc perquè la naturalesa tingui diferents cicles  i ara ens trobem en un canvi de cicle. Hi ha culpables que ho fan possible. I aquests culpables sovint actuen en nom d'un nou "déu", que és el déu del progrés, del guany, de la comoditat d'Occident, i aquest déu demana sacrificis humans (immigrants, pobres, malalts, persones que treballen en condicions indignes, etc.), i nosaltres, en nom del progrés, els els oferim.

El Papa, a la pel·lícula The letter fa una explicació actualitzada de la història bíblica de la Torre de Babel, aquella torre que els homes construïen perquè volien ser com "déu". Francesc explica que, quan als obrers els queia un maó de la construcció i es trencava, eren severament castigats, i, quan un obrer moria per accident laboral, ningú s’immutava, simplement el canviaven per un altre.

Laudato Si ens recorda que hem de vetllar per la Creació. Per aquest motiu hem de tornar a explicar el veritable sentit de la paraula progrés. Progrés és tot el que ens ajuda a progressar en la nostra qualitat de vida. Personal i col·lectiva. No hi ha progrés, si no hi ha futur.

Laudato si és una carta que se'ns adreça a tots. A tots, creients i no-creients, ja que Déu ha creat el món per a tothom. 

Pregària de l’encíclica Laudato si’

Pregària per la nostra terra 

Pare nostre que sou present en tot l’univers

i en la més petita de les vostres criatures,

vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix,

vesseu en nosaltres la força del vostre amor

perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa.

Inundeu-nos de pau, perquè visquem com a germans i germanes

sense fer mal a ningú.

Pare dels pobres,

ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra

que tant valen als vostres ulls.

Guariu les nostres vides,

perquè siguem protectors del món i no pas depredadors,

perquè sembrem formosor

i no pas contaminació i destrucció.

Toqueu els cors

dels qui busquen només beneficis

a costa dels pobres i de la terra.

Ensenyeu-nos a descobrir el valor de cada cosa,

a contemplar admirats,

a reconèixer que estem profundament units

amb totes les criatures

en el nostre camí cap a la vostra llum infinita.

Gràcies perquè esteu amb nosaltres cada dia.

Encoratgeu-nos, si us plau, en la nostra lluita

per la justícia, l’amor i la pau.

 Josep M. Jubany