Reflexions a la Paraula de Déu

Quin desig tan profundament humà el de la pau! Ens n’adonem del que val, quan la perdem!. A Ucraïna, molts dels seus habitants tenien una vida alegre, podríem dir «normal» en el món occidental. I, de sobte, s’han trobat amb una guerra que els ha destruït llars, comoditats, éssers estimats, i la pròpia vida física, mental, i, potser, espiritual. Com cuidar i mantenir la pau?

Isaïes ens indica un camí: «...pugem a la muntanya del Senyor... que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes». Llavors «Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles...» (Isaïes 2, 1-15).

No sembla que li fem gaire cas. Considerem aquesta proposta una creença obsoleta, poc pràctica, a la qual no cal parar atenció. De fet, augmentem el pressupost de l’OTAN, i cada país, arreu del món, fa el mateix per fer la guerra. I, és clar: si preparem la guerra, lògicament tenim guerra. I com més va, més sofisticada i més destructiva és. I pensem que no podem fer altra cosa perquè el món en què vivim és així; no és el paradís. Però potser, si «seguíssim els camins del Senyor, i les seves rutes», ens n’adonaríem que és més eficient, per aconseguir la pau, invertir en fer un món més just, conscients que la pau no és possible sense la justícia.

En l’àmbit individual, Sant Pau, amb el seu llenguatge, ens invita a fer créixer la consciència de nosaltres mateixos i del món que vivim, i a actuar amb decisió ferma: «...siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir.».

En el nostre món estem immersos en «obres pròpies de la fosca»: «fakes», post-veritat, destrucció del planeta, provocació i negació de la crisi climàtica, explotació de moltes persones, violència sexual i de gènere, acumulació de riqueses en mans de molt pocs i misèria de molts, etc. Pau ens convida a despullar-nos d’aquestes obres i a revestir-nos amb «l’armadura del combat a plena llum». La seva mirada, com és lògic, no té la perspectiva que tenim avui, però no està exempta de significat per a nosaltres.

Ens diu de tenir una alimentació humana i humanitzadora «fora l’abús de menjar i beure». I ens diu que la nostra sexualitat construeixi vida en nosaltres i en els altres «fora els plaers i les impureses». Aquesta frase, però, de forma errònia ha fet que durant segles els cristians identifiquessin «plaer» amb «pecat», ignorant que el plaer, com el menjar, pot matar, però també vivificar; és necessari i bo per a construir la persona, i la vida humana; «fora les renyines i les enveges», què actual!. «Que el vostre vestit (mirada, i decisió) sigui Jesucrist, el Senyor.» (Rm 13, 11-14).

 

Santiago Quijano