27 d’agost 2022

Reflexions a la Paraula de Déu

Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit Lc 14,1.7-14

Aquest text de l’Evangeli de Lluc i també la lectura del llibre de Jesús, fill de Sira, ja a l’Antic Testament,  ens parlen de la humilitat. Ens en parlen amb frases així: “Com més gran ets, més humil has de ser”. “Déu revela els seus secrets als humils”. I l’evangèlica:  “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, el qui s’humilia serà enaltit”.

És una de les tantes propostes subversives de l’Evangeli, que xoca frontalment amb els valors imperants en la nostra societat. Humilitat? humil? En un món on impera l’èxit, la competitivitat, l’aspiració a ser el número ú,  el nombre de “m’agrada” assolits a les xarxes socials...parlar d’humilitat  resulta xocant, desconcertant i sí, subversiu. I és que també ho és per als qui ens diem cristians.

Però, si observem la nostra vida i pensem en persones que hem conegut o són referents per a nosaltres, n’hi trobarem unes quantes que són exemples vius d’aquesta humilitat que se’ns proposa. I no només en l’entorn eclesial o religiós, sinó en d’altres .

Em ve a la memòria el cap de la Unitat de cures pal·liatives d’un hospital del Vallès. Cada dia feien reunió d’equip per valorar l’evolució dels pacients:  no només es reunien metges, infermeres,  treballadora social, psicòloga i auxiliars de clínica, sinó que també hi participava la dona de la neteja de les habitacions. El cap considerava que els pacients, en situació de malaltia molt avançada, extremadament febles, podien  expressar preocupacions i angoixes a una persona a qui podien  veure com un igual,  potser més fàcilment que a un dels altres  professionals. El cap valorava la seva aportació, creia que era rellevant. Al meu entendre, era un exemple d’humilitat i saviesa:  reconeixia opinions valuoses  més enllà dels coneixements acadèmics i formals, i els donava valor.

On més trobem la humilitat? En qui és conscient de les pròpies capacitats i les pròpies limitacions. En qui vol compartir amb els altres els seus coneixements i habilitats. En qui accepta les raons dels altres i no només la pròpia.  En qui actua amb generositat, sense esperar reconeixements o recompenses. I, ja des de  la fe, en qui se sap en cerca i no pas en possessió de la veritat. En qui sap obrir-se a Déu i, posant-se a les seves mans, se sap en bones mans.

Griselda Gasulla