«Tampoc jo no et condemno. Ves-te'n, i d'ara endavant no pequis més»
Segur que aquella pobra dona es penedia del seu pecat en trobar-se enmig d’aquella turba, encapçalada pels mestres de la llei i els fariseus, disposada a apedregar-la
L’Evangeli no diu que estigués penedida, la qual cosa no fou obstacle
perquè Jesús la perdonés: «Tampoc jo no et condemno».
El penediment, la disposició de no tornar a pecar i el
rescabalament del mal que s’ha fet, quan és possible, són necessaris per ser
dignes de rebre el perdó de Déu.
Jesús sabia del penediment de la dona, per això la perdona, i li
diu: no pequis més.
Mai no ens hem trobat en una situació com la que descriu
l’evangeli, no és possible; però, imaginem per un instant que fóssim presents
en aquell episodi..., tampoc no ens atreviríem a tirar una sola pedra; és més,
com van fer tots els que hi eren, a poc a poc sortiríem de l’escena amb el cap
cot, perquè ens sabem pecadors.
Pecat i perdó... perdó i pecat, un binomi inseparable per a tots
els cristians, que avui es pot posar en qüestió perquè és bastant evident que
la consciència de pecat en la societat actual a Occident està força devaluada;
i perquè la necessitat de perdó no sembla tan necessària com ho era abans;
només cal fixar-nos en com eren de plenes les primeres celebracions
comunitàries del perdó després del Concili Vaticà II, i com en són ara.
Què ha passat? No és fàcil respondre perquè cal tenir en
compte molts aspectes i circumstàncies, i
perquè les coses no canvien d’avui per demà; es
requereix un canvi progressiu dels valors al llarg del temps, tenint molt
present, però, que els valors evangèlics no canvien, són els mateixos sempre. L’evangeli
és el que és; és la bona notícia de la Paraula del Senyor; és la Paraula feta
carn, Paraula que és Vida, amb majúscula, que ens mostra el camí a seguir per a
la nostra salvació.
En els nostres dies som davant d’un allunyament dels joves, i dels
no tan joves, de la praxi religiosa tal com l’hem entès fins ara; si això
progressa al mateix ritme, més d’hora que tard l’evangeli serà desconegut per a
molts batejats.
Només constato una realitat. I ara que comencen els treballs del Sínode
de bisbes, amb la participació dels laics, per voluntat expressa del papa
Francesc, pot ser una bona oportunitat per analitzar-ne les causes i cercar
solucions per resoldre la pèrdua continuada de fidels a l’església. En aquest
Sínode, guiats per l’Esperit, hauria de ser possible revertir la situació amb
canvis substancials en la línia dels signes dels temps.
Josep
Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada