Fa anys que tinc la sort de cantar el Messies de Haendel quan arriba Nadal. Ho faig en un concert participatiu, on quatre-cents cantaires amateurs donem suport a un cor professional, el cor d’escenari. Hi ha un dels cors que m’agrada molt, alegre, vibrant: “Lift up your heads, o ye gates” (amb text del Salm XXIV 7-10), en què el cor d’escenari canta el principi i acaba preguntant: “Who is this King of glory?” i el cor massiu respon: “He is the King of glory, the Lord of Host” (parauleta que costa molt de cantar...). En català, ho traduïm per “Qui és aquest Rei de Glòria? Ell és el Rei de glòria. És Jahvè, Déu de l’Univers”.
I
després hi ha l’exultant cor previ a “l’Amen” final, el “Worthy is the lamb”: ..·to receive power
and riches and wisdom and strength and honour and glory and blessing...”
(per rebre el poder, la riquesa, la saviesa, la força, l’honor, la glòria i la
benedicció). Trompetes i timbals, una
meravella!
Aquestes
paraules s’assemblen molt a les del profeta Daniel i al salm 92 que llegim
aquest diumenge. I fins i tot, a les de Joan, en el seu text de l’Apocalipsi.
Glòria, sobirania, reialesa... Malauradament,
avui dia, i per a nosaltres, tot el que faci referència als reis i al poder té
una connotació diferent, molt més terrenal i, gairebé sempre, pejorativa quan
no clarament indigna.
Afortunadament,
les paraules de Jesús a l’evangeli de Joan donen la volta a aquests termes.
Comença dient “la meva reialesa no és
cosa d’aquest món”. I acaba aclarint: “Teniu
raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser testimoni de la veritat”. I aquestes paraules, en un món tan
fals, tan ple d’eufemismes que fins i tot la paraula mentida ha estat
substituïda per la paraula “fake”, són d’una rotunda actualitat, necessàries,
imprescindibles, un bàlsam.
Ser
testimoni de la veritat: aquesta és la mena de regnat que ens proposa Jesús.
S’acaba l’any litúrgic i després que ens donés un manament nou, el manament de
l’amor, ens fa veure que el seu Regne té
ben poc a veure amb els regnats que coneixem.
Ser
testimoni de la veritat: dir pobresa a la pobresa, explotació a l’explotació,
manipulació a la manipulació, marginació a la marginació, mentida a la mentida.
Parlar sense ofendre, però amb claredat. Que sigui sí quan és sí i no quan és
no. Aquest programa, aquest regnat, sí que em sembla del tot actual i atractiu.
Griselda Gasulla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada