Reflexions a la Paraula de Déu

Els va ensenyar la necessitat de compartir

Avui l’evangelista Marc, ens deixa el seu testimoni descrivint un dels miracles més grans que podem llegir als evangelis: un miracle al mar de Galilea on es concentra l’activitat inicial de Jesús. Un mar que és com un mirall de la nostra vida: a voltes tranquil i a voltes violent, quan bufa el vent que baixa de la muntanya. La nostra vida és tranquil·la de vegades i en altres ocasions plena de neguits, però sempre tenim a Jesús al nostre costat.

Avui és diferent; les aigües eren calmades i els seus deixebles tornaven d’ensenyar el que  havien après d’Ell. Sabien la terrible notícia de l’assassinat de Joan Baptista, cosí de Jesús, un home bo, auster, que demanava el penediment dels pecats i anunciava la justícia de Déu. Va ser màrtir de la veritat.

Podem imaginar com se sentia Jesús, i la necessitat que tenia de compartir un espai de pau i calma amb els seus deixebles: per això se n’anà en una barca a l’altra banda del llac, però una gran gentada el seguia per la riba. Ell els veié com ovelles sense pastor i es commogué. Jesús ens mostra un cop més la seva misericòrdia i compassió, veu la necessitat dels que anaven a trobar-lo, àvids no sols de la seva paraula, sinó també de nodriment.

A l’Antic Testament veiem com en temps de Moisès, Déu envia el manà al desert per alimentar el poble famolenc, i ara Jesús, amb cinc pans i dos peixos, aconsegueix donar de menjar a tothom; i és aleshores quan es produeix el miracle. Varen menjar cinc mil homes, sense comptar les dones i les criatures. I encara sobraren dotze cistelles plenes. Aquell dia, els va ensenyar la necessitat de compartir. El miracle és aquest, haver aconseguit que la gent compartís el pa que tenien; no existeix doncs una salvació individual, ni ara ni mai. Dos mil anys més tard, multituds famolenques van pels nostres mars fugint de guerres i misèries.

Preguem al Creador amb el papa Francesc:

«Senyor i Pare de la humanitat, que creàreu tots els éssers humans amb la mateixa dignitat, infoneu en els nostres cors un esperit fraternal. Inspireu-nos un somni de retrobament, de diàleg, de justícia i de pau. Impulseu-nos a crear societats més sanes i un món més digne, sense fam, sense pobresa, sense violència, sense guerres».

Rosa Maria Olivella