74. En els qui passen de llarg hi ha un detall que no podem ignorar; eren persones religioses. És més, es dedicaven a donar culte a Déu: un sacerdot i un levita. Això és un fort toc d'atenció, indica que el fet de creure en Déu i d'adorar-lo no garanteix viure com a Déu li agrada. Una persona de fe pot no ser fidel a tot el que aquesta mateixa fe li reclama, i no obstant això pot sentir-se a prop de Déu i creure’s amb més dignitat que els altres. Però hi ha maneres de viure la fe que faciliten l'obertura de cor als germans, i aquesta serà la garantia d'una autèntica obertura a Déu. Sant Joan Crisòstom va arribar a expressar amb molta claredat aquest desafiament que es planteja als cristians: «¿Desitgeu honorar el cos de Crist? No el menyspreeu quan el veieu nu [...], ni l’honoreu aquí, al temple, amb llenços de seda, si en sortir l'abandoneu en el seu fred i nuesa ». La paradoxa és que de vegades, els que diuen no creure, poden viure la voluntat de Déu millor que els creients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada