Reflexions a la Paraula de Déu

Sempre a punt

Jesús pren de la seva cultura l’exemple de les dames d’honor d’un casament per dir-nos que el Regne de Déu és un banquet de noces al qual estem tots convidats.

Quines són les noies prudents i quines les desassenyades?  És una altra manera de dir, qui construeix la seva vida sobre roca i qui ho fa sobre sorra? Prudents ho són les persones que viuen despertes, que són creatives, que desenvolupen les seves capacitats i talents per completar el seu propi creixement diví; saben que tots som do, però també  tasca, i treballen seriosament per estar disponibles al servei dels altres. També els arriba la dificultat, la son, però la seva consciència està activa, viuen plenament el present sense oblidar quin és l’objectiu de la seva vida: la trobada joiosa amb Déu.

Les desassenyades són aquelles persones que estan molt segures de si mateixes, creuen que  pels seus privilegis i posició social s’ho mereixen tot, pensen que tot s’aconsegueix amb diners, viuen distretes, no interioritzen ni treballen el seu món interior, per això, no estan a punt per gaudir del banquet i es tanquen les portes de la celebració de la Vida.

Què és l’oli? Seria la força intransferible d’amor i de vida que portem dins; no és una qüestió de tenir-ne o no, sinó de ser, d’estimar o de ser egoista. És allò que ens connecta amb l’Esperit de Jesús, les bones obres que ens empenyen a compartir, a obrir-nos i a atendre els altres.

Aquí Jesús ve a dir-nos que de la vivència del Regne en queden exclosos el vendre, el comprar, el mesurar la vida en termes mercantils i monetaris, ja que aquest altre oli no és vàlid per a la proposta del Regne de Déu.

Aquesta crisi sanitària, malgrat la seva foscor, és un crit a la humanitat perquè tingui les torxes plenes de bon oli. Durant o després de la pandèmia molts canviaran la seva manera de pensar, de sentir i d’actuar. El món anirà a millor i això es farà amb persones que han après que el més important és la col·laboració i no la competitivitat, el compartir i no l’individualisme, l’amor i no l’egoisme, el respecte i la cura de la natura i no pas la manipulació abusiva dels béns. Però, també hi haurà qui continuarà sent indiferent al dolor dels altres, a la justícia social, es tancarà ell mateix les portes del banquet fraternal i de la trobada amb Déu.

 

Esther Bochita