Alegreu-vos-en
i celebreu-ho
Els textos d’aquest diumenge de Tots Sants són extraordinaris en el context del temps litúrgic i en el context social en què vivim. Textos que posen de manifest la grandesa de Déu, el seu compromís amb els homes i una forta càrrega d’esperança per a tots nosaltres només unes setmanes abans de començar el nou temps d’Advent.
Són textos de serenor, de llum i de certesa davant d’un
món ple de risc, dubte i, sovint, foscor. El text de les Benaurances ha estat llargament
debatut per moltes comunitats cristianes i també pel papa Francesc en el seva
exhortació ‘Gaudete et exsultate’. Totes les situacions que planteja Jesús a
les Benaurances no són justament situacions d’èxit: els que ploren, els que tenen
fam de justícia, els perseguits, els que volen ser nets de cor.....és un
missatge per a tots aquells que pateixen, que busquen, que necessiten consol i
també per a tots aquells que volen comprometre’s amb la construcció del Regne
de Déu. És, per tant, un missatge universal, una promesa i un compromís de Déu
amb els homes. Molts estudiosos i biblistes han proposat diverses lectures
d’aquest text, des de la més literal fins a la més matisada per tal
d’interpretar a qui s’adreça: qui és el pobre, el que té fam i set de justícia,
el desvalgut?...I la meva interpretació és que, com sempre, el text ens parla a
nosaltres mateixos i a les nostres situacions de cada dia que requereixen llum
i santedat, entesa com a alegria, fidelitat i compromís, una vocació comuna
amb tots els cristians.
D’altra banda, el text de l’Apocalipsi amb aquesta visió bonica de la Salvació en què civilitzacions senceres entraran al Regne de Déu, amb vestits blancs i palmes a les mans: “...aquells que venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’anyell i els han quedat blancs”. És un text que, de nou, s’adreça a tots aquells que se senten salvats vinguin d’on vinguin. Gents que han passat per la gran tribulació que també és la dels nostres dies: immigrants, refugiats, persones als CIE’s de casa nostra, famílies que han perdut la salut, la vida o l’economia per la pandèmia, presos injustament empresonats en societats que es volen dir avançades i que només ho són sobre el paper... Malgrat tot, la recompensa és gran i ens n’hem d’alegrar i celebrar-ho.
Lluís Rissech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada