Reflexions a la Paraula de Déu

No tingueu por

M’havia dit a mi mateix que no escriuria sobre el COVID19, que tot el que ens està passant és tan potent que no calien més paraules o reflexions, però la reflexió sobre els textos d’aquest diumenge preestival m’hi porten definitivament.

Tot el temps de confinament he viscut amb una sensació doble de seguretat i risc, encara que sembli contradictori: d’una banda, aquest risc inconcret però temible d’una malaltia desconeguda amb múltiples conseqüències i amb expectatives impossibles que es filtrava per tots els possibles racons i contra la qual no teníem cap protecció efectiva i, d’altra banda, la seguretat de ser a casa, amb la família, en un entorn conegut en el que cada dia, cada acció tenien sentit, cada moment podia tenir valor i ho agraíem.

En la mesura que més persones conegudes emmalaltien i s’expandia la pandèmia, aquesta dualitat s’anava diluint progressivament en una sensació de continuïtat: l’una sense l’altra no tenien sentit. En la mesura en que el risc augmentava, el contrast amb la seguretat i la confiança també anava augmentant. Només conjuntament podíem notar plenament el risc i la por, la seguretat i la confiança. Els fets de cada dia només tenien sentit sota la doble òptica: la por i l’esperança.

Per això, l’Evangeli de Mateu d’avui em confirma aquesta impressió de la pandèmia : d’una banda, viure té el seu risc, amb pandèmia o sense ella. Però no podem viure amb por, una por que ens tenalli i immobilitzi. No la podem ignorar perquè la por ens fa prudents i no temeraris. Només mirant de vèncer-la serem capaços de buscar la plenitud sabent que el risc i la confiança van junts, que no tenen sentit per separat.

A més tenim una bona ajuda. Tal com diu l’Evangeli, ‘Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por’. Déu ens coneix, sap de les nostres pors i limitacions, del nostre patiment. I no ens deixa, malgrat que de vegades pensem que el mal va sol i sense límits en el nostre món. També la primera lectura del Llibre de Jeremies ens parla de Déu que ens acompanya i salva ‘Ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal’.

Així doncs, tinguem respecte i confiança: la por és sovint inevitable però també l’esperança i la determinació que ens ajuden a vèncer els obstacles i a viure amb plenitud.

Lluís Rissech