Reflexions a la Paraula de Déu

Demanem el pa de l’Eucaristia

Pels creients la pregària més important és la del Parenostre. És la pregària que el mateix Senyor ens va ensenyar. Una de les seves peticions és: El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. El significat de la petició: Aquest pa de cada dia té diferents accepcions, i totes són valides. En primer lloc demanem el pa de la subsistència, el pa que representa l’aliment necessari per viure, el demanem per a nosaltres i també perquè no manqui l’aliment a aquells que no tenen amb què comprar-lo.

També demanem, tot dient: que ens els el doni “en el dia d’avui”. Amb això volem expressar que aquí a la terra ja puguem començar a gustar el pa del convit celestial, així ha estat interpretada per alguns estudiosos l’expressió grega “epiousius” que només es troba en el parenostre i que alguns han traduït com: “el pa del demà doneu-nos-el avui”. Preguem, doncs, perquè el pa que ens ha estat promès per quan estiguem en la plena visió de Déu, el puguem tastar ara, aquí.

I encara, aquesta petició, té una altre accepció: El pa de l’Eucaristia; que no ens manqui, i encara més, que tinguem “fam” d’aquest pa. És el pa de la vida, el pa de la caritat, i sobretot és el Pa de la carn de Jesús.

Hem passat moltes setmanes confinats, i encara alguns ho estan. Durant aquests dies molta persones, literalment, s’han arruïnat, s’han quedat sense feina, han acabat els estalvis. Ens diuen des dels serveis socials i Càritas, que famílies que mai haurien pensat anar a buscar menjar, ara es veuen obligades a anar als menjadors socials, o als llocs de repartiment de menjar.

Durant aquestes setmanes hem patit la solitud, el distanciament amb les persones que estimem, l’enyorança de la vida quotidiana. Alguns ho han passat malalts, a d’altres se’ls han mort familiars o amics estimats, amb la tristesa que suposa no poder fer cap cerimònia de comiat. Els creients ens hem sentit estimats per Déu. Hem demanat amb molta força que el seu amor no ens deixi mai, aquell amor que gaudirem amb plenitud el dia demà.

Aquest dies, hem fet dejuni eucarístic, dejuni obligat, hem seguit els actes litúrgics per TV, per l’ordinador, però no hem pogut combregar. Potser mai fins ara, havíem enyorat tant les nostres celebracions dominicals. Mai com fins ara ens hem sentit tant desvalguts ja que no ens alimentàvem amb el Cos i la Sang de Crist.

Aquest diumenge celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist. L’Església ens convida a contemplar el misteri d’amor que és la Carn i la Sang de Crist, tot recordant les paraules de Jesús: “Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare”.

I també aquest diumenge de Corpus se celebra la col·lecta de Càritas. Tot té un mateix sentit, el pa que demanem en el Parenostre és el pa dels pobres, és el pa de l’amor de la plenitud de Déu i és el pa de l’Eucaristia. A vegades ens costa trobar la relació en les diverses accepcions de la petició del pa en el parenostre. Potser en aquests temps d’excepcionalitat hem pogut adonar-nos que sense caritat, no podem rebre l’amor de Déu, també que sense caritat no podem assaborir tot els significat de l’eucaristia.

Josep m Jubany