Reflexions a la Paraula de Déu

Porta la mà, mira la ferida dels claus no siguis tan incrèdul, sigues creient (Jo 20, 27)

En el nostre món la pluralitat és evident: des de la manera de pensar, de creure, de viure, fins un llarg etc... Massa diferències notables, que no penso que siguin millors o pitjors, sols ho constato. Els cristians des dels seus inicis tenien una manera de viure peculiar, ens ho diu el llibre dels Fets dels Apòstols: “Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots; venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú. Cada dia eren constants a assistir unànimement al culte del temple. A casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment” Té parangó en el nostre avui? Només uns quants ho fem els diumenges; els més grans, i cada cop menys, els menys grans i el més joves. Per què? On són els batejats i compromesos?

Segur que hi ha raons i culpes que ens han de fer donar cops al pit de penediment. Estic amb sant Pere quan ens diu : “L’esperança que ens dona el Ressuscitat és una heretat que res no pot destruir, ni deteriorar, ni marcir, reservada dalt del cel per a vosaltres, creients com sou ...” L’Evangeli vol suscitar i avalar la fe dels Apòstols i de la Primera Comunitat, germen de l’Església naixent i futura. Fets i continguts, sembla que es va escriure per als cristians de la segona generació i successives, per tant, també per a nosaltres. Amb la finalitat de què creiem que Jesús és el Messies, el Fill de Déu. D’aquesta manera tindrem vida, en el seu nom, a desdir. Benaurats els que poden creure perquè podran abastar la vida nova del Ressuscitat, que per mitjà de l’Esperit, coronà l’obra que li va encomanar el Pare. Aquesta és la vida de Déu que renova els cristians que s’esforcen per viure els mandats de Jesús i ser-li fidels en els seu mestratge. La importància que té en aquests moments alimentar-nos reunits en comunitat, l’Esperit és cabdal. Celebrem la joia de la resurrecció i de l’estima d’un Pare i Mare que vol la salvació de tots. Visquem els fruits de la Pasqua possiblement encara confinats a la llar pels efectes devastadors del maleït coronavirus, com ens ha dit fa poc Mn. Josep Maria, el nostre rector.

Al·leluia! Al·leluia!

Xavier de Dou