El sínode de l'Amazònia

L’esdeveniment eclesial més important de l’any 2019, va ser, sense dubte la celebració, del Sínode episcopal de l’Amazònia, que va tenir lloc del 6 al 27 del mes d’octubre passat a Roma i que es va centrar en la regió Panamazònica -un territori de prop de 34 milions d’habitants dels quals més de tres milions són indígenes. Els debats van girar al voltant del tema: «Nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral».

Ha estat una esdeveniment que malauradament a casa nostra ha passat molt desapercebut. El dilluns dia 10, en l’àmbit de les nostres trobades mensuals, vàrem convidar el P. Victor Codina s.j., perquè ens expliqués aquesta trobada de bisbes.
Victor Codina, ha passat la major part de la seva vida ministerial a Bolívia, és un teòleg reconegut, amb moltes publicacions en la línia de la Teologia de l’alliberament, va participar al Sínode com a expert, a petició del papa Francesc. La seva exposició dels treballs sinodals va ser clara i detallada.

Com en el cas del Concili Vaticà II, tan importants són les resolucions i discussions del Sínode, com la celebració de l’acte en si mateix. Al Sínode de l’Amazònia es va voler escoltar el clam dels pobres que viuen en aquesta regió de vital importància per al nostre món, i tanmateix greument amenaçada pels grans atemptats ecològics que hi perpetra l’avarícia humana.

Per voluntat del Papa, els indígenes es van fer presents al llarg de totes les sessions, especialment el dia de la seva inauguració. Al Sínode, no només es va parlar dels indígenes, sinó que els indígenes s’hi manifestaren plenament. A l’aula sinodal s’hi van escoltar els testimonis de religiosos i religioses, i sobretot de nadius, que compartiren els seus neguits i van donar testimoni de les injustícies que sofreixen els habitants d’aquesta zona cabdal del món.

Així, es va voler donar valor a la saviesa ancestral dels indígenes, una saviesa més antiga que l’arribada del cristianisme. La seva manera d’entendre el món, la seva concepció de la vida, poden i han de ser una alternativa al món modern. Els pares sinodals demanaren que l’Església treballi més per la inculturació de la fe en aquestes cultures. Litúrgia amazònica, llenguatge propi del país.

El Sínode de l’Amazònia és una concreció de l’encíclica del papa Francesc Laudato Si. Un escrit on el bisbe de Roma exhorta els creients a tenir cura de la Mare Terra. Laudato Si, és una encíclica social. Les víctimes del canvi climàtic, de la desforestació dels boscos, de la contaminació atmosfèrica, som les persones. Atemptar i malbaratar la terra és un greu pecat: el pecat ecològic. En teologia s’utilitza el terme “lloc teològic”. Un lloc teològic és una realitat a la qual cal estar atent ja que Déu s’hi fa present d’una manera especial. L’Amazònia és un lloc teològic, en els seus neguits, en les seves aspiracions i en la seva vida, l’Esperit de Déu s’hi fa present; cal escoltar el seu clam, que és el clam de l’Esperit.

Finalment al Sínode es va tractar de com s’ha d’estructurar l’Església per servir millor els habitants de l’Amazònia. El pares sinodals demanaren al papa que es facilités la celebració de l’eucaristia als poblats indígenes. Degut a la manca de preveres, moltes comunitats es poden passar anys sense sentir missa; també es va demanar que les dones tinguessin un protagonisme més gran i més responsabilitats. Victor Codina, va dir-nos que, a parer seu, fora bo que s’instaurés un ritu amazònic, semblant als ritus de l’Església catòlica oriental.

Dos dies desprès d’aquesta conferència, el Papa feia pública l’exhortació apostòlica Estimada Amazònia, en la qual dona resposta a les demandes que li feren el pares sinodals. És un bell i gran escrit, on Francesc, manllevant la manera de dir de Martin L. King, té quatre somnis per a l’Amazònia: un somni social, un somni cultural, un somni ecològic i un somni eclesial.

Josep m Jubany