Reflexions a la Paraula de Déu

“El Senyor és compassiu i benigne” (Sl 102, 8), cantem al salm responsorial d’avui. “Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis dels seus favors... Com un pare s’apiada dels fills, el Senyor s’apiada dels fidels” (Sl 102, 2 i 13). Bona manera d’endinsar-nos en les lectures d’aquest darrer diumenge abans d’iniciar la Quaresma.

La primera lectura, que com sempre ens introdueix en l’evangeli, proclama al final la norma bàsica que Déu, ja des de l’Antic Testament, ens dona com a eix de les relacions humanes: “Estima els altres com a tu mateix” (Lv 19, 18), precedit de la invitació a ser sants, com el Senyor Déu és sant (Lv 19, 2), invitació aclaparadora, sens dubte inassumible per nosaltres pecadors sense l’ajut diví. I continua amb l’exigència d’evitar l’odi, la venjança, la rancúnia envers els nostres germans, però sense deixar de corregir- los quan cal (Lv 19, 17-18). I acaba amb la síntesi del tracte amb els altres basat en l’amor, ja citada però que no podem deixar de repetir perquè no l’hauríem d’oblidar mai, “estima els altres com a tu mateix”. És la clau personal que ens obre tots els camins a l'empatia, la solidaritat i, en definitiva, a la contribució a una societat més justa, on sigui més possible la pau.

I Jesús, a l’evangeli d'avui, continuació del Sermó de la Muntanya, recull aquesta norma definitiva de l'amor fraternal i remarca que cal estimar també els enemics i pregar per ells (Mt 5, 43-44). Al capdavall són igualment germans nostres. Abans ho ha concretat amb exemples d’episodis de la vida diària: no tornar-nos contra qui ens fa mal i parar l’altra galta, donar més del que ens demanen i no girar l’esquena a qui ens vol manllevar (Mt 5, 39-42). Crec que així ens recalca l’actitud fraternal més que no pas cadascun dels detalls. I afegeix (Mt 5, 45-48) que, estimant els enemics, serem fills del Pare del cel (recordem Sl 102, 13), i acaba demanant-nos ser perfectes com ho és el Pare celestial (no oblidem la invitació a ser sants com ho és Déu, de Lv19, 2).

I Pau ens resumeix el missatge central del fragment de la carta d’avui, de nou la primera als corintis: “Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu” (1Co 3, 22-23). Som temple, sagrat, de Déu i l’Esperit de Déu habita en nosaltres (1Co 3, 16-17). Cal fer-nos ignorants per arribar a ser savis: als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és niciesa i els pensaments dels savis són buits (1Co 3, 18-20). És que la saviesa de Déu és l’amor: “estima els altres com a tu mateix” (Lv 19, 18; i Mt 19, 19; 22, 39).

Jordi Cors