Reflexions a la Paraula de Déu

Les tres visions de l’Estel

La Festa de l’Epifania és una festa bonica, tendra, màgica, sovint malaguanyada pel consumisme que ens retrata uns Reis d’Orient que ens animen a comprar joguines, perfums o els darrers dispositius electrònics....

Però, ara que sembla que la monarquia va de baixa, us convido a una altra lectura d’aquests tres personatges. I si el Rei Melcior fos un científic que cerca l’origen de l’Univers i els enigmes del món a través de la Filosofia i la Història?

Un savi que quan veu un estel llunyà que brilla en el firmament i es fa present en la seva vida, canvia la seva perspectiva i deixa de mirar al cel i als llibres, per mirar als homes i dones del seu voltant, el seu goig i el seu patiment, la seva angoixa i la seva felicitat. I se’n fa càrrec.

I si el Rei Gaspar fos un polític d’aquells que malauradament emplenen els nostres Parlaments, més preocupat pel seu benestar i el del seu partit polític per sobre del benestar i la voluntat dels ciutadans que els han escollit?

Un polític que, en veure l’estel, s’adona que el seu veritable paper i missió com a representant cívic i democràtic dels ciutadans d’aquest país és representar amb força i energia la voluntat del poble que l’ha escollit.

Lluitar per la dignitat de les persones i les causes, per la dignitat del nostre país enfront a l’autoritarisme. I si el Rei Baltasar fos un refugiat en una pastera que intenta travessar la mar Mediterrània i que, amb tota mena de dificultats, espera arribar a la costa italiana o espanyola on l’esperen els guardacostes que el retornaran de males maneres al seu país d’origen?

Un refugiat que veu l’estel de Betlem des del mar i, de sobte, sap que ha de confiar que serà rescatat, que serà acompanyat durant tot el seu procés d’adaptació a la nova societat i, des d’allà, lluitarà perquè tots els que segueixen sofrint les condicions de repressió, pobresa i por, allà o aquí, tinguin una vida digna d’un ésser humà.

Aquesta nova lectura que us proposo podria ser un conte de Nadal a l’estil Charles Dickens o podria ser un desig sincer de confiar en la transcendència de l’Infant Jesús que neix cada Nadal, pobre entre els pobres, que ens diu que un món nou encara és possible.

Ens toca a nosaltres escollir.

Lluís Rissech