Amics, amigues,
Amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, i el dimarts i el dimecres amb la tornada dels infants a l' escola, es reinicien també a la nostra comunitat les activitats normals del curs. El divendres passat es va reunir el Consell Pastoral. Com és costum va ser una reunió on es varen començar a fitxar els objectius d'aquest curs 2018-2019. El curs que comencem està ple d'incerteses, i també de desafiaments, i molt condicionat pel que hem viscut, i vivim en l'actualitat, tant a nivell eclesial, com social i polític.
A nivell eclesial, fa temps que comprovem amb molta tristesa que certs sectors de l'església porten a terme una campanya en contra la persona del Papa Francesc, campanya que no ha dubtat d'acusar-lo de mentider i encobridor de pederastes. Cal dir-ho ben clar, el Papa no és ni un mentider, ni un encobridor, i encara més, cal dir també ben clar, que a aquests difamadors, el que veritablement els preocupa no és la vergonyosa i aberrant qüestió de la pederàstia, sinó el que pretenen és que la figura del successor de Pere perdi credibilitat moral davant de l'opinió pública. El que aquests difamadors no accepten són les reformes i denúncies que porta a terme el bisbe de Roma. No ho diuen, però el que realment ataquen és un Magisteri Papal que vol ser evangèlic. Per posar només alguns exemples, el que es combat és el seu programa d'una Església pobra pels pobres que hagi tingut l'agosarament de dir que el capitalisme mata, que hagi denunciant la política de molts països sobre la immigració, que hagi tingut la valentia de revisar la moral matrimonial, posant de relleu que l'església ha de ser misericordiosa envers els que han fracassat en el seu matrimoni, que hagi corregit el catecisme de l'Església catòlica, per afirmar que és contrària a la doctrina Catòlica, en tots casos, la pena de mort i molt més. En definitiva, pel que se l'ataca i difama és perquè vol una Església que sigui mare misericordiosa i no jutge sense entranyes.
Nosaltres, com a comunitat de Sant Ildefons, hem de mostrar, sense caure en fanatismes de papolatria, la nostra adhesió al seu programa, i també la nostra fidelitat a la seva persona.
També haurem d'estar atents al Sínode dels bisbes que se celebrarà el mes d'octubre a Roma. Sínode dedicat als Joves. Tots estarem d'acord que l'absència de joves en les nostres esglésies és molt preocupant.
A nivell diocesà, l'Església de Barcelona ens ha proposat un Pla diocesà de pastoral, per ser treballat per totes les institucions diocesanes els propers anys . El Consell pastoral va començar el divendres passat a treballar com concretar-lo en la nostra comunitat. Segons el programa establert per la comissió diocesana, enguany s'ha de treballar l'apartat dedicat a Jesucrist, i el de la fraternitat. Ens equivocaríem si penséssim que aquest pla és la panacea que solucionarà tots els nostres problemes.
No es tracta de fer moltes coses més, sinó de posar l’accent amb el que ja es fa.
Els catòlics que formem l'Església de Barcelona, hem de ser molt conscients de la nostra realitat. Vivim en una societat on, en la majoria dels casos, Déu és absent. D'entrada això ens entristeix, ja que per nosaltres haver conegut a Jesucrist és el que dóna sentit a la nostra vida, i ens sap molt de greu que persones properes a nosaltres no hagin descobert l'alegria de viure l'Evangeli, però també és una oportunitat. Ens fa ser més humils i més pobres, ens ha d'estimular a ser testimonis de Jesucrist, no amb paraules grandiloqüents, sinó amb la coherència en la nostra forma de vida. Hem de ser petita llavor, llevat dins la pasta. I per damunt de tot, no hem de perdre mai l'esperança. Som un petit ramat , és cert, però aquest ramat és conduït pel Bon Pastor.
A nivell social no podem mirar cap a un altre lloc, davant les grans injustícies que es viuen en el nostre món. Ens ha de preocupar que les desigualtats econòmiques hagin crescut escandalosament durant aquests anys que tantes persones han sofert les conseqüències de la crisi econòmica; el tracte, inhumà i gens cristià que reben tants milers de persones que vénen a casa nostra amb l'únic propòsit de viure amb dignitat i fugint de la fam i de la guerra. Ho he dit moltes vegades, quan algú ha tingut la oportunitat de parlar amb persones que han fet el viatge cap a Europa en una pastera, no pot per menys que sentir vergonya i indignació, davant de les manifestacions i actuacions de molts polítics. Hem d'acusar la doble moral dels nostres dirigents i també la nostra doble moral, quan per una banda fem declaracions vehements a favor de la pau dels pobles i per altra banda no hi ha cap inconvenient en la venda d'armes a països en guerra, o de votar a formacions polítiques que ho afavoreixen. Dins de pocs dies celebrarem la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat. És una bona ocasió, com a creients barcelonins, per pregar a la Mare de Déu, patrona de captius, per la nostra ciutat, amb greus problemes d'habitatge, de marginació, de droga...
A nivell polític, fa pocs dies TV3 feia un reportatge sobre el darrer any polític a Catalunya i li posà per títol: l'any que vam viure en vertigen. Em sembla que tots estarem d'acord amb aquest títol. No cal ara que recordi els fets que hem viscut aquests darrers dotze mesos. Ara bé, sí que vull exposar públicament quin ha de ser a parer meu, el paper de l'Església, i per tant la de la nostra comunitat de Sant Ildefons. Potser ens anirà bé recordar la famosa expressió de Sant Agustí: amb el que és fonamental, unitat, en l'accessori, diversitat.
En aquest cas per nosaltres el fonamental és la defensa dels Drets humans, drets que en la seva formulació deuen molt a l'ensenyament evangèlic. És per aquest motiu que hem de denunciar que el poble català no tingui dret a l'autodeterminació. En l'homilia de l'any passat que vaig pronunciar en aquestes mateixes dates, ja vaig justificar, recolzant-me amb cites de la Doctrina social de l'Església, de com és d’important aquest dret. També, el Full informatiu de la nostra comunitat va reproduir unes declaracions del papa Francesc fetes el 2014, sobre la perversió que suposa l'ús i abús de la presó preventiva. Com a creients no ens podem sentir còmodes amb persones, algunes vinculades a la nostra comunitat, que per una interpretació, al meu parer tendenciosa, de la llei, es troben a la presó o a l'exili. Els drets humans, el respecte a la dignitat de la persona, formen part del que és fonamental, i aquí hi ha d'haver unitat.
L'accessori, en el que es pot ,on hi ha d'haver diversitat, és en les opcions politiques de cadascú. Hem de ser respectuosos en els diversos posicionaments. Segur que entre nosaltres hi ha qui creu, honestament, que el millor per Catalunya és que continui vinculada amb Espanya, i també aquí hi haurà diferents maneres de pensar de com ha de ser aquesta vinculació, com fins ara, de forma confederal, amb un canvi d'estatut, etc. Hi ha, també els que desitjarien una Catalunya que esdevingués un estat, lliure i sobirà, dins el marc de la comunitat europea. Tot és legítim i democràtic.
L'església, i per tant la comunitat de sant Ildefons, ha d'acompanyar totes les sensibilitats, sempre que la seves traduccions en fets politics, siguin respectuoses en la veritat i la justícia. La concòrdia no la imposaren ni per la força, ni per la mentida ni per
la calúmnia, sinó amb el diàleg, d'iguals a iguals, amb la veritat. Com diu Jesús és la veritat el que ens farà lliures.
En les lectures d'aquest diumenge hem estat interpel•lats per unes afirmacions que ens han de fer repensar la nostra manera de ser. Sant Jaume, en la segona lectura ens ha dit : Tu dius que tens la fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra'm sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe. És tot un advertiment professar-se cristians, és molt més que un sentiment, o l'acceptació intel•lectual d'unes veritats. Ser creients en Jesucrist exigeix una forma de viure, que s'ha de traduir en obres, obres que han de ser regides per l'amor i la misericòrdia. Això ho hem de fer tant a nivell personal, com comunitari. No n'hi ha prou en denunciar allò que no esta bé. Sinó que hem de pregar i actuar perquè el Regne de Déu, regne de pau, basat en la justícia, la llibertat, la solidaritat i la veritat, sigui una realitat enmig nostre. Les nostres litúrgies, homilies, els escrits en el Full informatiu, l'economia, les assemblees i reunions han de ser fidels als desafiaments que ens presenten el signes del nostres temps, i saber donar-hi respostes. Malgrat que això ens comporti critiques, o molesti a algú.
Avui, Jesús en l'Evangeli ens ha fet una gran pregunta, pregunta que hem de contestar amb sinceritat, i que no podem obviar: I vosaltres, qui dieu que sóc? La resposta no és fàcil, i no la podem respondre amb afirmacions apreses en el catecisme. Pere la va respondre tot dient : Vós sou el Messies, això és, Vós sou el més gran dels profetes. Pere mostra la seva admiració pel rabí de Natzaret. El primer dels apòstols l'admira, però d'aquí no passa. Quan Jesús, parla de la Creu, això és, de la donació sense límits, de l'estimació fins i tot als enemics, Pere li respon que això de cap manera. La resposta del Senyor és molt dura: Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes. I ara sincerament, tant personal, com comunitàriament, quina és la nostra resposta?
La veritable resposta és quan reconeguem a Jesús en els pobres, en els malalts, en els immigrants i presoners, en els despullats, en els famèlics, en ells trobarem la icona de Jesús.
Hem de veure a Jesús en els malalts i pobres, per aquest motiu hem d'agrair i recolzar tot el que fa la pastoral de la salut en la nostra comunitat i amb l'assistència als més pobres. I aprofito per donar les gràcies a la bona feina que ha fet durant anys la borsa de treball de la nostra comunitat. Borsa que ha finalitzat les seves activitats, no per falta de ganes, sinó perquè les normatives legals actuals, feia inviable la seva continuïtat.
La catequesi, en totes les seves modalitats, no tindria sentit sinó ens ajudés a conèixer i a estimar Jesús, que ens convida a acompanyar-lo en el seu camí cap a la Creu, pas necessari per arribar a la plenitud de la vida.
I acabo. Aquest any celebrem el vuit-cents aniversari de la fundació de l'ordre de la Mercè, el setanta cinc aniversari de la mort del cardenal de la pau, Francesc Vidal i Barraquer i quaranta anys del trasllat de les seves despulles a Tarragona, cinquanta anys de la mort de l'abat Aureli M. Escarré, qui va patir exili per ser una veu lliure enfront la dictadura franquista, el mes d'octubre seran canonitzats el bisbe del Salvador Mons. Óscar Romero, màrtir del segle XX. I el papa Pau VI, qui va portar a terme el Concili Vaticà II. Embolcallats per un núvol tan gran de testimonis, comencem el curs, amb la voluntat de saber respondre amb fidelitat la gran pregunta de Jesús. I vosaltres qui dieu que sóc?
Fa 4 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada