La resurrecció
A l'evangeli segons sant Joan d'avui Jesús parla a un grup de jueus i els explica que Ell era el pa vessat del cel. Els jueus murmuraven, no se'l creien de res i tampoc se'l deurien creure quan els deia: -"I els que venen amb mi, jo els ressuscitaré el darrer dia". Segurament jo no soc tan incrèdul com aquells jueus però, quan penso en el tema de la resurrecció, tanco els ulls i dic que això és un misteri. Quan recitem el credo en les eucaristies, diem sempre la frase: creiem en la resurrecció de la carn.
He llegit en una revista científica que en una cova del Marroc es va trobar un crani d'homo sapiens, amb una antiguitat de 300.000 anys. Costa de creure que des d'aquella llunyana època tots els homo sapiens que van néixer i morir (també ens hi podem incloure tots i totes nosaltres) hauran de ressuscitar. Em sembla que no hi cabrem en tota la terra. Potser caldrà ocupar alguna estrella de la nostra galàxia perquè hi ha espai suficient i, segons estudis recents, la nostra galàxia conté més de 1.300 milions d'estrelles, algunes distants de nosaltres a 30.000 anys llum. Això no ho explica tot, segueix essent un misteri, la resurrecció.
No vull pensar en galàxies quan recito el credo. El que sé amb seguretat és que en la nostra terra, entre nosaltres, existeix el misteri, que és allò que no té explicació racional. Un exemple de misteri positiu, i no parlaré dels negatius: fa més de 62 anys que ens vam casar l'Elisa i jo i ens hem estimat sempre malgrat el temperament i el caràcter ben diferents de l'un i de l'altre, amb les petites trontollades que comporta la convivència. Com és possible l'amor en aquestes condicions? En una teoria raonable, el que havia de passar al cap de poc temps de l'enllaç matrimonial, amb aquestes diferències de caràcter i temperament, és que ens hauríem tirat pel cap els plats de porcellana, i no ha estat així, i si no tenim la vaixella completa és per altres motius accidentals. Ja ho veieu, l'amor vertader és un misteri, com ho és l'altruisme, la imaginació, l'enginy i tants d'altres mecanismes de la ment inexplicables. Em fixo en què allò que és misteri positiu és el millor que té la vida i si al misteri l'acompanya la confiança, que és un derivat de la fe, encara millor.
Val la pena tenir present això que diu Jesús: -"Jo soc el pa viu, baixat del cel, qui menja d’aquest pa, viurà per sempre". No penso donar-hi més voltes.
Àngel Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada