Assemblea de la Comunitat de novembre

"El paper de l'Església en el nostre temps" és el tema central de les assemblees d'aquest curs. La del mes de novembre se centrà en el paper dels missioners en terres africanes, més concretament a Rwanda. L'exposició anà a càrrec del monjo de Montserrat, Dom Xavier Morell ,que fou presentat per Marcel Corominas, amic personal del monjo. Marcel destacà que Dom Xavier -és com ell mateix s'autodenomina- un monjo atípic, que durant 19 anys exercí diferents tasques humanitàries en aquell país africà. Sempre actuà des de la seva vocació creient i de monjo seguidor de Sant Benet, i també destacà les qualitats artístiques del monjo, especialment en el camp de l'orfebreria.

Al llarg de la seva exposició, Dom Xavier manifestà de forma molt vibrant, allò que dóna sentit a la seva vida.

D. Xavier, membre d'una família molt humil, va néixer al barri barceloní de Sant Andreu del Palomar i de molt jovenet ingressà a l'escolania de Montserrat. Montserrat i l'espiritualitat benedictina serà la seva gran escola de vida i el lloc que el farà créixer com a creient. Acabat el seus anys d'escolà, i desprès d'un breu parèntesi, ingressà com a Monjo a Montserrat. Fou durant la seva etapa d'estudiant on descobrí en l'estudi de la Cristologia (tractat sobre Jesucrist) la fondària de la fe en el Crist. Feta la professió monàstica, l'Abat de Montserrat Dom Aureli M. Escarré l'envià a estudiar orfebreria a Alemanya, allà entrà en contacte amb els immigrants espanyols, i s'adonà de les dures condicions en què vivien. Ajudar al pobre i feble, serà a partir d'aleshores una constant en la seva vida.

Ja de tornada a Montserrat, el P. Abat, Cassià M. Just, li proposà anar a ajudar i reforçar l'abadia benedictina de Gihindamuyaga, a Rwanda. A partir d'aquell moment començà una presència a l'África, que amb breus parèntesis es prolongarà durant dinou anys. Ens exposà que malgrat ser tants anys lluny de Catalunya, sempre tingué molt present la seva mare, que ella el recolzà en tot moment. I agraeix a Déu que la seva mare morís durant una de les seves estades a Catalunya, i poder complir el seu desig d'acompanyar-la en el moment de la seva mort.

Impossible poder resumir en poques línies la gran tasca que feu D. Xavier a Rwanda, País que va patir la rivalitat entre les ètnies tutsis i hutus. Motiu de grans matances, que comportaren més de dos milions de morts. La presència de la mort, de la fam, de les venjances, feia que es perdés tot valor per la vida humana, i que s'oblidés que tota persona té la dignitat de Fill de Déu.

Amb senzillesa ens exposà totes les seves accions a favor dels més desheretats, per això li ajudà molt les seves qualitats artístiques, però també la seva tossuda voluntat d'aprendre. Estudià infermeria, feu innombrables anàlisis mèdiques per detectar malalties, i sobretot s'hi implicà personalment. No ho digué, però llegint el seu llibre de memòries, hom s'assabenta que allà va contraure algunes malalties, pròpies del país, com la malària. I tot ho feu amb un esperit animós, sense perdre mai la joia evangèlica, i ajudant a revifar la vida benedictina de l'Abadia de Gihindamuyaga, ajudant a altres missioners que hi havia en aquells indrets. D Xavier ens va explicar una anècdota, que per a nosaltres ha de ser més que una anècdota: desprès d'una matança, va trobar una arma que portava el registre de "made in spain". Li agraïm a D Xavier el seu testimoni.

Josep m Jubany