Reflexions a la Paraula de Déu

Eulàlia vol dir aquella que parla bé.

Les benaurances les trobem descrites en Lluc i en Mateu. En Mateu en el mateix capítol 5 que correspon al dia d’avui, una mica més amunt del retall que se’ns proposa de comentar que és el 5, 17-37. Una mica enrere, al 5, 3-11, hi són.

A mi m’agrada llegir les Benaurances en femení perquè m’arriben més i millor i si Eulàlia era la que parlava bé segurament se les feia seves a través del llenguatge adequat.

Vegem-ho:

Felices les pobres en l’esperit: d’elles és el Regne del cel;

Felices les qui ploren: Déu les consolarà;

Felices les humils: elles posseiran la terra;

Felices les qui tenen fam i set de ser justes: Déu les saciarà;

Felices les compassives: Déu se’n compadirà;

Felices les netes de cor: elles veuran Déu;

Felices les qui treballen per la pau: Déu les anomenarà filles seves;

Felices les perseguides pel fet de ser justes: d’elles és el Regne del cel;

Felices vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

La veritat és que les benaurances semblen escrites pensant en les dones contemporànies de Jesús, d’aquell temps difícil per a elles però que avui i arreu les podem trobar amb problemàtiques semblants i ben actuals: són les qui ploren perquè les han violat, les humils que no poden alimentar les seves criatures, les pobres en l’esperit incapaces de queixar-se, les qui clamen justícia perquè tenen fam i set de ser justes i tractades justament. És colpidor quan pensem en models concrets i ben actuals: Les netes de cor i les que treballen par la pau. En coneixem d’aquests models de dona.

Eulàlia era valenta i forta, complia amb aquest patró, i per això la van eliminar, beneïda patrona de Barcelona.

Sefa Amell