Reflexions a la Paraula de Déu

Rebreu una força que us farà testimonis meus

La lectura del bell inici dels Fets dels Apòstols on hi apareix esmentat Teòfil, al qual versemblantment s’adreça l’autor del text, ens ofereix la possibilitat de fer referència a l’obra, potser prou coneguda pels feligresos de Sant Ildefons, de Josep Rius Camps, conductor de les sessions de reflexió bíblica de la nostra parròquia.

La tesi que sosté el prestigiós biblista és que els Fets van ser escrits per l’evangelista Lluc com un segon llibre del seu Evangeli; el qual, certament fou redactat per encàrrec d’un reconegut rabí de Jerusalem, (anomenat Teòfil), pertorbat pel que sentia dir i neguitejat per la possibilitat que la destrucció del Temple, esdevinguda uns setanta anys després de la mort de Jesús, pogués ser alguna mena de càstig diví al poble jueu per no haver reconegut el Messies. Lluc presenta el seu “informe” sobre la vida de Jesús, però no se’n pot mantenir distant: queda colpit per la història que ha referit, bevent de les fonts que li oferien els evangelis ja escrits i escoltant el testimoni de les primeres comunitats de creients. La figura de Jesús interpel·la de tal manera al relator, que es podria dir que els Fets ressegueixen el seu propi camí perquè ell mateix passa a formar part de la comunitat adherida al missatge del Crist i en presenta la lluita per portar a la pràctica les seves ensenyances.

El moment de l’ascensió de Jesús que clou els evangelis i obre els Fets dels apòstols és certament un moment clau. Ve precedit per l’experiència del Jesús ressuscitat, una experiència interior potent viscuda pels deixebles, a la qual només ens hi pot acostar el llenguatge simbòlic. Palesa definitivament que Jesús no era el Messies esperat pel poble jueu. Obliga els seguidors de Jesús a desvincular-se de la religió i els empeny a aventurar-se en un camí espiritual nou i a propagar arreu, fora del seu món conegut, un missatge pacífic desconcertant.

Per això, potser als cristians d’avui no ens hauria de fer tant de respecte desfer-nos d’alguns aspectes religiosos que empresonen el nostre esperit. Les primeres comunitats de creients les constituïen homes i dones que van gosar qüestionar la pròpia tradició, encisats per un missatge que els va colpir en el més profund. Aquest missatge és etern i universal, sapiguem viure’l en el nostre si més personal i compartir-lo i transmetre’l amb els llenguatges del nostre temps, sense pors.

Helena Cots