Mn. Gaspar començà exposant que un dels camps on s’ha experimentat un canvi més gran en la nostra societat ha estat com es viu la sexualitat. La sexualitat, a diferència d’altres realitats, és concebuda com la “pàtria” de la llibertat. La nostra cultura es vol alliberat dels pesats “jous” de l’antiguitat. Recordà que la sexualitat forma part de la vida humana.
Feu un ràpid repàs pels documents pontificis del segle passat on es tracta qüestions referents a la moral sexual i matrimonial, començant per Casti Connubi de Pius XI, fins a la Familiaris Consortio de Joan Pau II. Fins al Concili Vaticà II se subratllava com a finalitats principals del matrimoni la procreació, remei a la concupiscència, l’ajuda mútua dels esposos. Fou en la Constitució Gaudium Spes del Concili Vaticà II on per primera vegada es defineix el matrimoni com “comunitat de vida i amor”, tot fent de l’amor conjugal el centre de la relació. Un amor conjugal que és exigent, ja que pressuposa les següents característiques: un amor total, mutu i recíproc, expressat i viscut en la sexualitat, i un amor obert a la procreació.
Aquesta concepció de l’amor i del matrimoni es veié restringida amb l’encíclica Humanae Vitae del Papa Pau VI. Com és conegut, en aquest document, tot fent un elogi de l’amor dels esposos, es torna a posar l’accent en la missió procreadora del matrimoni, prohibint els mètodes anticonceptius, permetent només els de la “llei natural”. Aquest document fortament contestat en el seu temps ha estat objecte de preocupació per a moltes parelles i, pràcticament obviat per molts matrimonis cristians. El ponent apostà per una regulació de la natalitat que tingui en compte una paternitat i maternitat responsable, per una procreació responsable.
Desprès abordà altres aspectes referents al matrimoni que preocupen als creients. Aspectes com la recepció dels sagraments de les persones que han fracassat en un primer matrimoni i han refet la seva vida amb una nova parella. Recordà les paraules de Jesús sobre el divorci, especialment feu menció del text de Mateu sobre “la porneia”, això és l’excepció que fa el Senyor d’aquells que han comès adulteri. Llegint-les en els nostres dies semblen paraules exigents, però cal contextualitzar-les en el seu temps. Honestament digué que no hi ha unanimitat entre els exegetes en la interpretació d’aquesta expressió. Per damunt de tot ha de prevaldre la misericòrdia, s’ha de viure el matrimoni com una vocació, i l’amor com un do.
La història ens ensenya que amb l’ajuda de la pregària i de l’Esperit, cada vegada l’Església va aprenent més de com s’ha de tractar situacions que fins ara ni tan sols eren considerades, sinó tan sols menystingudes, entre aquestes hi ha les unions homosexuals.
Fins aquí un breu resum de la ponència. El diàleg fou molt ric amb noves aportacions. Al moment de redactar el resum, som conscients que ha estat impossible transcriure tot el que ens digué Mn. Gaspar. Tots els qui hi participaren foren conscients que és una qüestió cabdal en la vida dels cristians, que no es pot tractar amb lleugeresa. Tant de bo que el Sínode de 2014 sobre la família sigui una ocasió per reflexionar sobre la moral familiar, i sigui un moment on l’Església continuí avançant en la seva reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada