19 de gener 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“ Abans que jo, ell ja existia.”

En pocs dies hem passat de l’infant de bolquers a l’home madur, de la il•lusió d’un projecte a l’opció radical pel projecte. Com en la construcció d’una ficció potser voldríem que els evangelistes relliguessin el passat per buscar les causes i els efectes, les raons i les conseqüències, que ens proposessin un relat coherent. Amb tot, allò que ens traspassen és que el camí emprès per Jesús després de submergir-se en les aigües del Jordà, la creu que clou la marxa de l’home i el final obert de la resurrecció, donen sentit al naixement d’una criatura fràgil en la menjadora d’un estable de Betlem que celebrem per Nadal.

Tanmateix hi ha quelcom que ho precedeix tot molt més amunt de l’inici de la línia genealògica de Josep i dels llibres dels profetes. Isaïes en parla quan diu que Déu va cridar i va pronunciar el nom del poble d’Israel quan era a les entranyes de la mare, ben abans d’anunciar-li: “tu ets el meu servent”. El profeta es proposa convèncer el poble d’Israel que ha estat triat per servir la causa de Déu i ser llum de la salvació universal. Què el mou? D’on li ve el do de la paraula? Quina força interior el fa ferm defensor de la unitat entorn de la fidelitat a un Déu únic?

Sobre què empeny Jesús a voler ser batejat per Joan el Baptista i unir-se al seu moviment marginal també ens en podríem fer moltes preguntes. No sabem gran cosa de la infància i de la joventut de Jesús; de les influències que va rebre ni de les experiències que el van formar. Hem d’entendre que als trenta anys ja havia recorregut un tros de vida important per a la seva època i que aquell pas va ser una opció personal meditada, marcada pel punt de bogeria que sovint s’atribueix a la radicalitat.

Joan va veure en Jesús l’anyell de Déu, aquell que es deixa guiar per Déu, aquell que fa de Déu el seu pastor. Molts dels seus contemporanis hi devien veure un il•luminat.
Deixem-nos desconcertar per aquest Déu previ a tot, per la radicalitat de Jesús, per la certesa de la mirada de Joan el Baptista.

Helena Cots