Reflexió de Ramon M. Nogués a El Pregó al final del seu comentari sobre la celebració del darrer Congrés de l’Associació Cristianisme al Segle XXI

Una reflexió global sobre el Congrés ens fa constatar que l’assistència als congressos de Cristianisme al Segle XXI segueix una línia descendent que ens suggereix un parell de consideracions.

En primer lloc, sobre el format. El model exposició-debat no sembla que sigui atractiu per a la gent més jove, que el troba monòton i poc adaptat als nous estils de comunicació que plantegen les noves tecnologies. No és fàcil pensar en formats alternatius, però és bo recollir la reflexió.

En segon lloc, l’absència de gent jove i la impressió que els assistents són una generació que se succeeix a ella mateixa (i per tant que va minvant) plantegen una vegada més la situació de les comunitats de fe cristiana en la nostra societat catalana. Som davant d’una dura reducció de la presència cristiana que demanarà reajustaments de plantejaments teòrics i organitzatius tant pel que fa a responsabilitats i ministeris com pel que es refereix a les mateixes estructures de gestió de les comunitats.

De moment no sembla que els màxims responsables de les esglésies siguin conscients de la urgència d’assumir aquests reptes. El Papa sí que sembla que n’és conscient: citant una vegada més l’Evangeli gaudium -“La pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del “sempre s’ha fet així” (n.33)- i, encara, al·ludint a la més gran amenaça per a l’Església, quan “es desenvolupa la psicologia de la tomba, que a poc a poc converteix els cristians en mòmies de museu”.