Reflexions a la Paraula de Déu

Que bé tenir diners, oi? Els diners són condició de la nostra llibertat i d'una vida humana digna, però també poden ser una de les nostres esclavituds més pregones. I ens enganyem tan fàcilment amb el tema dels diners! Critiquem el gran capital que busca només el seu guany i que mira sempre de treure el màxim benefici -de vegades amb engany i estafa- sense preocupar-li la destrucció de l'entorn, o la mort i la misèria de les persones que treballen a l'Índia, a la Xina, al nostre país, o arreu del món. I pensem que nosaltres no som així. Però, quan posem els nostres petits estalvis en plans de pensions, o fem petites inversions, i ho fem només mirant d'aconseguir l'interès més alt possible, llavors el nostre cor és igual que el del gran capital. No ens n'adonem, perquè tenim pocs diners. Ho veuríem més clar si en tinguéssim molts. I és que “Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans.”. (Llc. 16, 10).

Per a sortir de la crisi necessitem augmentar la nostra productivitat. És cert. Necessitem reduir costos per produir béns i serveis amb valor afegit incrementat. A la fi, la productivitat és un 'ratio' inputs-outputs. Però, alerta!, el 'ratio' es pot millorar no solament abaixant salaris -que potser també cal fer-ho en l'economia present real- sinó essent més creatius, innovadors i eficients en la nostra manera de treballar. En tot cas tots hauríem d'acceptar reduir els nostres salaris -i els seus marges de guany els bancs i grans empreses- i suprimir les “auto-indemnitzacions” de directius de banca incompetents o fraudulents, per afectar en menor mesura als més febles. Espanya -diuen algunes fonts informatives- ha millorat la seva productivitat.

Ara per ara sembla que vol dir, sobretot, que ha abaixat els sous dels seus treballadors, situant el més freqüent en 1.107 euros bruts mensuals (dades de l’INE corresponents al 2011). Si no estem atents, sota l'excusa de la crisi i habituant-nos a la corrupció, farem realitat allò que diu el profeta Amós: “Vendrem amb mesures més petites..., farem trampa amb les balances. Vendrem el rebuig i tot! Amb aquells diners comprarem esclaus, o bé adquirirem un pobre per un parell de sandàlies”. Estem invitats a construir una societat on tots “puguem portar una vida tranquil•la i serena, tota donada a la pietat -que també vol dir a la “compassió”, a compartir el patiment dels altres-, i a l'honestedat”(Tim. 2,2).

Santiago Quijano