Poema de Mn. Manuel Tort que celebra l’Eucaristia de les 12 del migdia dels dies feiners.
La meva ànima magnifica el Senyor
La meva ànima magnifica el Senyor..., una veu de noia anuncia
l’aurora immaculada dels horitzons de la fidelitat. El meu esperit celebra
el Déu que em salva..., el somriure del bes diví acarona veus i ribatges.
Déu ha mirat la petitesa d'una gràvida adolescent i arreu hissa peanyes
per arborar-la als cims més alts.
Oh qui la seguís al servei dels altres! Oh qui en fes, de les mans
i els braços, tupina i llossa per a tots els desheretats! Maria Verge, l’amor
canta corrandes d'onades missioneres. Maria Reina, la fe esperona daines
als vassallatges enamorats.
Déu vos salve..., la terra és llum d'un àngel que dia rere dia
s’encarna en tots els ulls joves. Oh la joia del teu ventre..., Elisabet mira
Maria i, a l'ombra de les estrelles, el sol sap que la lluna li agraeix el bes
de la claror.
A punt del tercer mil·lenni el camí -pressa i pregària- de la Mare
de Déu... Les branques dels roures i les alzines saluden la que s’avança
duent al ventre l’única salvació. Fulles i còdols de vials d’anys i paraules,
seguim la que no s'atura mai, delitosos del Crist que venç, transformats
pel que sempre ressuscita, alletats pel que sempre ens és coratge.
I, amb ella i el Fill que ens lliura, germans de la germana gran
que sempre ens és mare, convidem els amics al seu seguici. Ressuscitats,
diguem al món que tot és vida. Vida i miracle per l’amor sense mesura
de l'Infant a la seva Reina que, havent-la provat com a tots nosaltres la
trobà plena de gràcia i, amb l'aigua saborosa d'aquesta gràcia, ha besat
enamoradament els llavis de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada