CATEQUESI SOBRE FESTIVITATS LITÚRGIQUES: LA PENTECOSTA (continuació) Anton Ramon Sastre

La catequesi litúrgica del temps de Pasqua.
La configuració i la formació de l’Any Litúrgic ha tingut un llarg recorregut durant els segles. Basant-se en les narracions dels evangelis, l’església al final ha acabat fent una celebració diacrònica de la Pasqua durant l’any, és a dir, la Pasqua de Crist es representa i es desplega en un conjunt successiu de festes: celebració del Sant Sopar; celebració de la Mort en Creu; celebració de la Vigília Pasqual; festa de l’Ascensió; diumenge de la Pentecosta. Cal dir, però, que, en definitiva, totes aquestes festes tenen per objecte central el Misteri de la Pasqua del Crist, contemplat des d’angles diferents. És una catequesi singular: podríem dir que és la mateixa litúrgia la que ens ensenya a celebrar el Misteri de la Pasqua..

La Pentecosta i el temps de l’església.
Totes les celebracions pasquals a les quals ens hem referit ens apropen al misteri de la persona de Jesús i al de la seva acció salvadora. Tot sovint, quan escoltem les pregàries de l’església sentim que se’ns parla de la <b>“celebració dels misteris”. La paraula “misteri” ens fa pensar en una realitat incomprensible, en una realitat que està més enllà de les possibilitats del nostre coneixement. Però a l’escriptura i a la litúrgia, la paraula “Misteri” fa referència sobretot a una realitat salvadora que ara es fa present, designa una realitat peculiar: es tracta d’un fet original, un fet creador d’un ordre nou, un fet que té capacitat de transformar una realitat vella, que té una força expansiva fonamental, un fet definitivament salvador per a tota la Humanitat, un fet que és únic i irrepetible.

Aquest fet original té lloc sempre en un temps històric determinat però que, per la mateixa força de la realitat que s’hi està produint, esdevé un temps ple de significació, es tracta d’un temps que traspassa la caducitat que tenen tots els moments històrics i que, per definició, són temporals, concrets, mesurables, inconsistents, fugitius. Es tracta d’un fet que dóna sentit a la història, un fet que té la virtut de poder transportar la força que tingué lloc en un moment determinat, a qualsevol altre moment de la història i recrear també en el moment present aquella força transformadora original.

La Pentecosta inaugura el temps de l’església. És el nostre temps, el temps en el que vivim, el temps en el que la força de l’Esperit basteix un món nou, el temps que se’ns ha donat per dur a terme la missió que Jesús ens confià: ser testimonis de les seves paraules, de les seves obres i de la seva Pasqua fins que Ell no torni. “Esperem el vostre retorn, Senyor Jesús”, repetim quan celebrem l’eucaristia.

Els diumenges després de la Pentecosta.
Durant tots aquests diumenges, les lectures de l’eucaristia ens aproparan al programa del Regne de Déu explicat per Jesús amb fets i paraules. Es tracta d’un programa per construir un espai nou de convivència entre tots els homes i dones, i entre tots els pobles i nacions. Un missatge dirigit a tota la Humanitat sense distinció d’origen, de cultura i de religió, basat en una nova ètica en les relacions humanes.

El Regne és ja enmig nostre, però els deixebles de Jesús hem de proclamar aquesta bona notícia, hem de donar esperança als germans i hem de lluitar per extirpar el mal de la societat. El Regne de Déu és una utopia, però és la nostra missió, i l’Esperit de Jesús, present en els nostres cors, ens hi ajudarà amb la seva força.