09 de març 2012

Compendre Jesús des de l'Orient

La segona sessió del cicle de conferències quaresmals “I vosaltres qui dieu que sóc jo?”, organitzades pel CIC i per la Comunitat de Sant Ildefons, va tenir com a ponent el passat dia 5 el jesuïta Xavier Melloni, que va reflexionar sobre “La comprensió de Jesús des de les tradicions orientals”.

Pel professor de la Facultat de Teologia, el fet d’endinsar-nos a la figura de Jesús des de la perspectiva oriental ens ha de portar a deixar-nos a interpel·lar per noves idees que en aquests procés de pasqua, de renovació, ens puguin obrir noves experiències que tenim de Jesús.

Melloni va explicar que per l’ hinduisme la figura màxima que expressa la plenitud de la persona realitzada és el jivan mukta, que és aquell que ha pres consciència de que el seu jo no és un jo tancat sobre si mateix, sinó que és un jo obert radicalment a la totalitat, un jo immers a la totalitat d’aquell que anomenen Brahma, que és Déu. Es com l’onada que s’adona que forma part del mar que cerca, com l’onada que pren consciència de que ella mateixa és el mar.

En el ioga es busca aquesta unitat amb el tot. Ioga significa unió, no és una gimnàstica pacífica, sinó que és el camí que té com objectiu la unió del jo amb el tot. Els ioguis busquen la unió amb el cosmos, la unió amb ells mateixos i la unió amb la totalitat.

Des de la perspectiva oriental, Jesús seria el iogui suprem, aquell que ha assolit la unitat que tots cerquem. O el jivan mukta, aquella persona alliberada. La gran revelació de Jesús va ser: “El Pare i jo som un.” El camí del cristianisme és el procés d’unificació amb Déu i el dels uns amb els altres.

En el judaisme la Llei ens ajuda a tenir unes pautes de comportament a base de la dualitat bons - dolents, permès - prohibit, salvat - condemnat , nosaltres - vosaltres ... Però si la Llei no provoca que ens obrim més a Déu, als altres i al món, estableix unes separacions que tendeixen a condemnar-nos a voler alliberar-nos. L’experiència de Jesús com a vivent alliberat és que ha transcendit la Llei sense saltar-se ni una coma. El que vol provocar la Llei és que estimem a tothom, i això és el que va perfeccionar, va completar, Jesús.


Jesús tenia la capacitat de viure el ara, aquí i en el moment present. “Convertir-vos i creieu en l’Evangeli” van ser les primeres paraules de Jesús després de sortir del desert. I què vol dir convertir-se? Significa abocar-se en una sola direcció, o també capgirar-se, girar-se 180 graus on la nostra capacitat d’acollir sigui receptiva a l’amor de Déu. El Regne de Déu ja és aquí, el Regne és una qualitat de presència de Déu aquí i ara. Ens obra a la presència continua de i infinita de Déu. Aquesta experiència de viure aquí i ara és una experiència oriental. Cada instant conté la presència de Déu. Jesús és valorat per l’ hinduisme per aquesta percepció de l’ara.

Jesús i cadascú de nosaltres som el mateix, per això les seves paraules d’allò que heu fet als més febles m’ho heu fet a mi. Entre tots formem el Crist còsmic. Els hinduistes, canvien la paraula, creuen que entre tots creem la persona primordial. El judici final no és un judici de tribunal, sinó una comprensió que ens farà adonar-nos en quin grau hem estat oberts als altres, ja que en el mateix grau que hem estat oberts al altres hem estat oberts a Déu.

Pel P.Melloni, els hinduistes no tenen cap inconvenient en reconèixer que Jesús és una manifestació del Diví i per tant poden tenir una imatge seva i venerar-les igual que les altres. La meravella és veure que l’ hinduisme reconeix en Jesús un ésser transfigurat que ha passat per la Terra i que el seu missatge i la seva vida ha estat benèfic per la humanitat. La diferència amb els cristians és que nosaltres afirmem que Jesús és l’únic fill de Déu.

Paramahansa Yogananda era un gran iogui que va escriure uns llibres sobre “El ioga de Jesús” i “La segona vinguda de Crist”, i segons ell Jesús es dóna a través de cadascun de nosaltres perquè som la prolongació de la encarnació del Crist, cosa que també deien els nostres místics. Per tant, segons el conferenciant, no estem tant lluny.

L’antropòleg va presentar un nou paral·lelisme entre les diferents religions: en el budisme per anomenar l’ésser màximament transfigurat utilitzen el nom de Bodhisattva, que és aquella persona que ha assumit veritablement la il·luminació. Es aquella persona que ha assumit un grau tal d’alliberament respecte el seu jo, a les seves preferències, als seus gustos, als seus desitjos, que fa vot de reencarnar-se tantes vegades com calgui fins que l’últim ésser hagi assolit també la il·luminació. Això ens recorda el que deia Santa Teresa: “vivo sin vivir en mi, y tan alta vida espero, que muero porque no muero”. Molts sants han dit: “Jo ja voldria estar amb el Crist, però continuo amb vosaltres per continuar fent la tasca de propagació de l’amor fins que el Senyor vulgui.”

Pel budisme, la persona que ha arribat a aquesta il·luminació se n’adona que en cada moment podem viure com si ja fóssim al cel, no cal esperar res (el Regne de Déu ja és aquí). Això és el que li dona força per encarnar-se tantes vegades com calgui, perquè viu aquí el nosaltres situen allà. Aquesta superació de la dualitat entre aquí i allà és perquè només hi ha un aquí ple de presència. Això fa que el bodhisattva tingui dues qualitats: és una persona plena de compassió i és una persona plena de saviesa.

Jesús per al budisme és un gran bodhisattva, és el mestre que ha assolit la il•luminació, que renuncia al seu jo i tot ell és ple de saviesa i compassió. La seva existència va fer que el gust per viure tingués un altre tast. Allà on nosaltres tendim a judicar, Jesús es compadeix. La seva compassió feia persones noves, alliberava persones, curava persones. Guarim als altres quan empatitzem amb ells, no quan els jutgem, no quan els condemnem. No hi ha prou en compadir, també s’han de donar les eines per sortir-se’n, i això ho feia Jesús amb la seva saviesa. Les benaurances estan fetes des de la compassió i des de la saviesa.

El cristianisme és actiu, i és actiu per la força de l’amor. Per això la gran aportació del cristianisme a la India és Teresa de Calcuta. En canvi, el que és característic del budisme és l’atenció vigilant, l’accent que posen en que cada acte que fem a la nostra vida el fem amb consciència.

El monjo budista Thich Nhat Hanh, amb un esforç per entendre l’eucaristia des d’una visió budista, va escriure "La sagrada Comunió és una potent campana d'atenció vigilant. Bevem i mengem tot el temps, però generalment només ingerim les nostres idees, projectes, preocupacions i ansietats. Si ens permetem entrar en contacte profund amb el nostre pa, renaixem, perquè el nostre pa és la vida mateixa. Menjant amb profunditat, toquem el sol, els núvols, la terra i tot l'univers que està contingut en ell. Entrem en contacte amb la vida i amb el Regne de Déu ".

Això és un exemple de la fecunditat del diàleg interreligiós, de com des d’una altra òptica molt diferent a la nostra, sense deixar de viure-ho com nosaltres ho vivim, queda redimensionat un acte que pren una consciència complementària, que no nega per res el nostre i que queda enriquit per una òptica totalment diferent.

Un nou paral·lelisme que el conferenciant va voler significar: el budisme fa distinció de tres cossos del Buda: el Nirmakaya és el cos físic (com la figura històrica de Jesús de Natzaret); el Sabhogakaya, el cos que s’allibera de qualsevol contingència terrestre (Jesús ressuscitat); i el Dharmakaya és el Buda total, el Buda còsmic (és com quan els cristians diem que tota la realitat és el cos místic de Crist).

Després de la mort i resurrecció de Jesús, els deixebles passen de ser amics a ser germans, per tant, tenen el mateix Pare i la mateixa naturalesa del Crist. Déu s’ha encarnat de naturalesa humana perquè els homes participin de la naturalesa divina.
El que nosaltres posem com una cosa casi inassumible, les religions orientals ens ajuden a sentir-lo més proper. Allò que nosaltres tendim a considerar únic i a separar-lo molt de nosaltres, les tradicions orientals ens diuen que el tenim més proper.

Per Xavier Melloni, obrir-nos a les tradicions orientals permet enriquir-nos amb una nova visió de Jesús. Aquestes aportacions de les religions orientals no fan que deixem de banda la nostra visió, sinó que l'ampliem i completem.