13 de març 2012

Catequesi familiar de març: Quaresma 2 i Setmana Santa


Hem dividit el temps de Quaresma en dos parts a fi de dedicar dues trobades a reflexionar sobre la Quaresma, donat que, en l’esquema de la vida de Jesús, els tres anys de la seva vida pública van ser la llarga etapa en la que Jesús es va lliurar plenament al compliment de la seva missió de proclamar el missatge del Regne de Déu amb fets i paraules.

Seguint l’esquema de l’Evangeli de Marc, hem dedicat la primera part en presentar Jesús com fidel a l’Esperit Sant. Es va retirar al desert per reflexionar, pregar i prendre consciència de les exigències i conflictes que la fidelitat a la seva missió li comportaria.

Sembla ben bé que Marc vol remarcar aquesta fidelitat de Jesús a l’Esperit Sant repetint: Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. (1,12)

Hem vist a Jesús com a lluitador contra el mal. Hem vist com Jesús va lliurar-se plenament a proclamar el missatge de la Salvació. Com va escollir el grup de deixebles perquè fossin els seus col·laboradors, com els va formar i ensenyar... Com va proclamar el Regne de Déu, constantment i de mil maneres, per mitjà de Paràboles.
Com parlava a petits grups de deixebles i a grans concentracions de gent en proclamar les Benaurances.

En la segona part de la Quaresma que reflexionem avui, presentem com Jesús tenia un especial interès en tractar tres temes que repetia moltes vegades i de manera diferent.

Podem dedicar una primera lectura a un relat de Marc, especialment ple de vida:

Primera lectura. Evangeli de Marc, 2,1- 12.


Al cap d’uns dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa.

I s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.

Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: “- Fill, et són perdonats els pecats”.

Uns mestres de la Llei que eren allà asseguts pensaven: “Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?”

Doncs ara sabreu que el Fill de l’Home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.

Llavors diu al paralític: “-T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa”.
Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu.

Deien: “- No havíem vist mai res de semblant”.

Paraula de Déu

Jesús va aprofitar aquesta situació, per parlar de dos temes tot dos molt importants:
Que Déu Pare vol perdonar els pecats, i els vol perdonar per mitjà d’ell.

Que Déu Pare vol fer servir tot el seu poder per perdonar tothom. I vol que Jesús tingui tot aquest poder.

Jesús va ensenyar moltes paràboles i va fer molts miracles per fer entendre totes aquestes coses.


LA MULTIPLICACIÓ DE PANS I PEIXOS



En l’evangeli de Marc aquest fet tan conegut, es repeteix dues vegades. L’esquema de les dues narracions és pràcticament igual.

Ens presenta un Jesús mogut per un fort sentiment de compassió per una multitud que són ben bé com un ramat sense pastor, i que per seguir-lo es troba en una situació de greu necessitat.

Jesús posa tot el seu valer i poder a resoldre mínimament la situació, sense deixar mai el sentiment de relació amb el Pare i el respecte per les realitats mundanes i humanes i respondre eficaçment a les necessitats materials concretes. Es manifesta doncs en Jesús, una disposició que dóna un estil a tot el seu capteniment.

SETMANA SANTA

En aquesta segona part de la Quaresma hi afegim tot el referent a la Setmana Santa i la Pasqua, donat que la Setmana Santa culmina la Quaresma, ja que té lloc en la darrera setmana.

En el gravat de la Setmana Santa presentem les actituds espirituals i els sentiments de Jesús, que conformen tot el que Jesús va viure intensament en la darrera setmana de la seva vida. Jesús la culminarà, segons el testimoni de Marc, llençant un gran crit.

Jesús va morir, segons el testimoni que Marc ens dóna, enmig d’una tempesta de burles i d’insults, ridiculitzant la figura que, segons creien, el Crist havia de tenir. Però així culmina la catequesi que el mateix Jesús ha anat fent als deixebles mentre pujaven a Jerusalem. I que així culmina en la confessió de fe del centurió pagà quan va dir: “- És veritat aquest home era Fill de Déu. (Marc 15, 38) Ja que era al Fill de l’Home al que s’havia de semblar”.

Segona lectura.
Posem com a segona lectura el text del relat de la multiplicació dels pans, perquè ens descriu els sentiments que Jesús tenia i alimentava sempre, també en la passió i mort.

Segona lectura. De l’evangeli de Marc 6, 30 –14.

Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: “-Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica”. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar.

Se n’anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat. Però els veieren marxar i molts ho van saber. De totes les poblacions van córrer a peu fins allà i van arribar-hi abans que ells.

Quan Jesús desembarcar, veié una gran gentada, i se’n compadí perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament.

Quan ja s’havia fet tard els deixebles s’acostaren a dir-li: “-Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar”.

Però Jesús els respongué: “- Doneu-los menjar vosaltres mateixos”.

Ells li diuen: “- Per donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!”

Jesús els pregunta: “- Quants pans teniu. Aneu a veure-ho!”

Ells ho miren i diuen: “- Cinc pans i dos peixos”.

Llavors Jesús va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda.

La gent s’assegué en grups de cent i de cinquanta.

Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alça els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent.

També va repartir els peixos a tothom. Tothom en va menjar tant com volgué.

Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D’aquells pans, n’havien menjat cinc mil homes.

Paraula del Senyor.