Els relats evangèlics sobre la resurrecció són totalment diferents l’un de l’altre. Això fa que el missatge sigui extraordinàriament divers i amb una riquesa important. No hi ha cap aparició que estigui en dos evangelis, per tant no podem contrastar-los. De fet, Marc no presenta cap aparició de Jesús. Hi ha una creativitat notable dels autors, que no només recullen la tradició, sinó que elaboren a través de la tradició. Cap dels evangelis gosa presentar una narració de la resurrecció de Jesús.
L’esdeveniment de la resurrecció s’endinsa cap a l’àmbit de Déu i com això no ho coneixem, no es pot explicar. Aquesta manca de narració de la resurrecció demostra el respecte a la dimensió de la transcendència que és la resurrecció. La resurrecció és la raó per la que els cristians creiem en la divinitat de Jesús.
Entrant més al detall dels quatre relats, l’antic degà de la Facultat de Teologia, ha dit sobre l’evangeli de Marc, després de llegir el vuit versets en el que es parla de la resurrecció, que l’enllaç entre la creu i la resurrecció són les dones que estan al peu de la creu i que després són les que van al sepulcre. El jove vestit de blanc que veuen és signe de la presència de Déu. La resurrecció és la gran afirmació que Jesús ha entrat en l’àmbit de Déu.
L’evangeli de Marc acaba dient que les dones van marxar i no van dir res a ningú, així és que l’anunci de l’evangeli és per la gent, pels lectors, perquè les dones no diuen res a ningú. L’evangeli de Marc està escrit pels lectors, no per refer els fets.
La Galilea de la que es parla en aquest evangeli té el sentit de lloc de predicació, més enllà de la terra d’Israel. A Galilea es crea un espai de llibertat perquè no està sota el domini de Jerusalem. Galilea no és un lloc físic, té el sentit de llibertat, de predicació oberta a tothom.
L’evangeli de Marc és una crida a que els lectors es posin en camí cap a Galilea: apropar-se a l’altre i fer ressonar la bona notícia d’un missatge joiós, però sense oblidar que hem de passar per la creu, és a dir, no podem prescindir de Jesús. Marc fa una invitació a refer el camí de Jesús, que és qui va al capdavant d’aquest camí.
L’evangeli de Mateu pot semblar una còpia del de Marc, però canvien algunes coses. Aquí són les dones que es troben l’aparició de Jesús i els dóna el missatge pasqual, però també aniran a Galilea. Mateu lliga mort i resurrecció quan en el moment de la mort de Jesús “el vel del temple s’esquinçà en dos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar. Sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s'aparegueren a molts.” Aquest sisme de la mort de Jesús també apareix en el moment de resurrecció: “ I es va produir un gran terratrèmol, perquè un àngel del Senyor davallà del cel, féu rodolar la pedra ...”
El final de l’evangeli de Mateu, Jesús dóna les seves instruccions: “Aneu, doncs, convertiu tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.” I un missatge final de Jesús: “Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”. Es la demostració que és l’Emmanuel (que vol, dir Déu amb nosaltres). El missatge de Mateu és la resurrecció de tothom i que Jesús es queda amb nosaltres.
En l’evangeli de Lluc el missatge és “per què busqueu entre els morts el que és viu?”. Per demostrar que és viu, Jesús menja quan s’apareix. Ha passat per la mort, però és viu. Jesús en Lluc explica el sentit de la passió i promet l’Esperit Sant. El que vol dir Lluc és que no és que Jesús se’n va cap el cel i deixa els homes, sinó que l’Esperit Sant continua la seva feina. En la segona part del seu evangeli (Fets dels Apòstols) veiem aquesta continuació.
El que havia estat provincial dels jesuïtes ha explicat que l’evangeli de Joan no parla de resurrecció sinó d’exaltació, de glorificació o d’enlairament de Jesús. Al final de la seva vida torna a Aquell que l’ha enviat. La mort de Jesús és l’enlairament, morint en la creu, cap el Pare. El significat que es vol transmetre és que no es tracte d’una mort en soledat ni humiliant. Es tracte d’una visió més radical perquè és la mort el pas cap a on pertany, i pertany a l’àmbit de Déu. L’encarnació és la vinguda d’Allà cap aquí, i la resurrecció d’aquí cap Allà.
El P.Oriol Tuñí, com a resum de la seva xerrada, ha dit que “la resurrecció de Jesús és el contingut dels evangelis, encara que estiguin escrits en forma de narració de la seva vida. L’objectiu dels evangelis és mostrar Jesús ressuscitat, que vivia amb la gent del seu temps amb la que compartia vivències i acompanyava.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada