Reflexions a la Paraula de Déu

Aquest diumenge, just abans de començar la quaresma, acaba l’exposició del programa que l’evangelista Sant Mateu posa en boca de Jesús en forma d’un llarg discurs, i que nosaltres hem escoltat des del diumenge quart del temps ordinari fins avui. Seria bo rellegir de correguda tot el sermó de la muntanya com a preparació del temps quaresmal. En acabar aquest discurs, l’evangelista fa aquesta reflexió: “Tots es meravellaven del seu ensenyament, perquè ensenyava com qui té autoritat i no com els seus escribes”.

Des d’aquell desconcertant inici que proclamava la felicitat dels pobres i dels que ploren, el programa de Jesús no deixa de sorprendre, molt especialment per la seva exigència d’autenticitat en la vida. I amb aquesta idea és com, avui, Jesús tanca el seu programa. En el temps nou, el temps que ell inaugura, el temps per fer les coses noves, no val invocar Déu si no es prenen seriosament les exigències de la paraula de Jesús, perquè si no és així tot acaba per anar-se’n al no res. El programa de Jesús és exigent i tendeix a ser radical, i l’evangelista Mateu, d’ara endavant, té cura de presentar la vida de Jesús en perfecta sintonia i coherència amb les paraules que ha proclamat. La fermesa de la seva actitud misericordiosa en tractar les persones més marginades per la societat i el seu rebuig constant vers les actituds formals i legalistes dels que es diuen mestres, el portaran a un camí sense sortida, el duran a la mort. Precisament per això Jesús té una autoritat que no tenen els que identifiquen llei i bondat.

Tots hauríem de tenir cura de no vessar aigua al vi. Els que ens diem civilitzats tenim tendència a fugir dels radicalismes, i és una actitud prudent. Però hauríem d’anar en compte a no descuidar l’exigència que Jesús demana a les nostres vides. Sense ser autèntics i exigents amb nosaltres, la fidelitat s’esdevé una ficció. “Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor” (Salm responsorial).

Anton Ramon Sastre