Va començar la seva xerrada amb un agraïment per la col·laboració que Sant Ildefons realitza de forma regular amb Sant Paulí, que els permet tenir uns pocs mesos amb major disponibilitat d’aliments per als més necessitats.
Mossèn Torres fa 16 anys que és al barri del Besòs, un barri originàriament de barraques que, amb els anys, s’ha anat omplint de grans blocs de vivendes, moltes d’elles en situació precària, sense ascensor, pisos pastera, etc. Tota la gent que ha millorat econòmicament i ha pogut marxar del barri així ho ha fet de manera que el barri s’ha anat poblant d’onades successives d’immigració llatinoamericana, subsahariana, pakistanesa i d’alguns de països de l’Est d’Europa. És una realitat multireligiosa en que cal gestionar les relacions de veïnatge amb molta cura però intensament. Potser per això l’anomenen : el ‘padresito’ o ‘el cura de los moros’.
La crisi té una fortíssima repercussió al Besòs : la taxa d’atur és propera al 50%, moltes famílies han hagut de deixar el lloguer d’una vivenda i viure tots en una habitació, la cancel·lació de l’ajuda dels 426 € té impacte en famílies senceres, els robatoris a totes hores tornen a créixer,…..L’Església i Càritas fa tot el que pot amb suport econòmic, material o en serveis. Si l’Església plegués hi hauria una catàstrofe humanitària.
Què fan les Parròquies en una situació difícil a nivell econòmic i social? La realitat és la que és hi hem de conèixer-la i estimar-la. No podem ser ‘cristians a la nevera’ o purament asèptics, sense tenir en compte què passa a la gent que ens envolta, hem de ser cristians enmig de la vida. Hem de ser una comunitat que mira el món i que hi posa a disposició el servei i el carisma que ens prestem mútuament. La realitat demana testimonis i presència i no discursos.
Si volem créixer en la nostra Fe hem de partir de la realitat de la comunitat i de les seves necessitats: hem de valorar la religiositat popular i les seves manifestacions, tothom ha de tenir accés a la Fe que no pot ser elitista de cap manera, hem de poder celebrar Eucaristies testimonials on tothom al nostre voltant s’hi ha de sentir convidat: Misses rocieras, ‘Missa de los pueblos’, etc. Sovint hem de vèncer les nostres pròpies barreres culturals per poder acceptar aquestes realitats de forma natural.
Jesucrist ens demana que siguem fidels a la nostra realitat ja que només partint-ne es pot fer real la nostra missió : portar la bona noticia del Regne a tothom, inclús els més necessitats i desvalguts. Sovint la jerarquia de l’Església es dedica a donar males notícies, imposar lleis i normes més que recordar que la novetat de Jesús és que tots estem salvats i, per tant, és una bona noticia per tots, sigui quina sigui la situació.
La relació interreligiosa al Besòs és molt important atès el gran nombre de persones d’altres religions. Amb les persones musulmanes o d’altres religions és important ser-ne propers i participar en aquelles celebracions importants per ells així com oferir-ne participació a les celebracions cristianes més importants . En aquest sentit, Mossèn Salvador va a la mesquita a resar cada setmana, participa en la festa del xai dels musulmans i els ofereix de participar a celebracions, com les de Nadal, importants pels cristians. Existeixen punts de proximitat entre les diferents religions que tots ells poden contribuir a la construcció del Regne de Déu i per tant hem de fer de pont i no de frontera.
No podem posar en qüestió els continguts de les diferents religions sinó simplement acceptar que altres creients a prop nostre poden compartir amb nosaltres sentiments, religiositat i celebracions encara que parlem d’un Déu que té un nom diferent.
En el debat després de la xerrada es van tocar diferents aspectes sobre la realitat del Besòs i la de Sant Ildefons :
• Hi ha diversos grups de joves a Sant Paulí, sovint d’immigrants però la realitat és que molts joves deixen d’anar a l’Església i de participar en la Parròquia. Hi ha grups de joves lligats a escoles religions amb les que es vol fer un esforç de presencia i vinculació. Cal buscar noves maneres de fer Església en les que se sentin més còmodes i en les que la celebració de la Fe pugui ser possible atenent la seva sensibilitat
• Sant Paulí té un gran equip de voluntaris, de Catequistes, de persones dedicades a la Pastoral dels sagraments, a preparar continguts per projectar en les Misses, de neteja…. Però només hi ha un capellà que no pot delegar fàcilment
• Es proposa d’afavorir el contacte més regular i la comunicació entre els diferents de grups d’ambdues parròquies per tal de donar més contingut i riquesa al nostre agermanament : contacte entre Consells Pastorals, intercanviar experiència en Catequesi o Missa Familiar, etc
Vam acabar l’assemblea donant gràcies per una trobada amable i enriquidora per ambdues comunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada