Reflexions a la Paraula de Déu: "L’home just és llum que apunta en la fosca” Salm 111 (R.:4a)

No deixa de ser sorprenent trobar en l’Antic Testament (popularment carregat de mala fama) aquestes frases d’Isaïes tan il·luminadores que ja parlen de compartir, d’atendre al desvalgut i de considerar-lo germà. I és que, la línia dels profetes amb la qual enllaça el missatge de Jesús i pren força en Ell és certament la invitació a actuar, a sortir de nosaltres mateixos per transformar, per transcendir-nos. Aquesta crida del profeta a deixar-nos empènyer per la generositat, per l’empatia que ens identifica amb l’altre, per l’anhel de bé, la fa per explicar-nos quin és el dejuni que plau al Senyor. La manera com li hem de consagrar les hores no és fent súpliques amb el cap cot, massa pendents dels nostres interessos, sinó alçant la mirada i no defugint aquells que ens necessiten. La pròpia bondat, que és la llavor de Déu en nosaltres, ens obre el camí i la glòria del Senyor ens guarda les espatlles.

La segona reflexió me l’inspira la Carta de sant Pau i lliga amb la primera. També Pau ens convida a traspassar-nos, a anar més enllà dels nostres coneixements i de les nostres certeses. Quina és aquesta saviesa dels homes que a voltes ens encega, ens tanca en la foscor? El càlcul infinitesimal, la quadratura del cercle, les faves comptades? La dissecció dels fenòmens? L’estandardització dels desigs i de les emocions? Els balanços entre el donar i el rebre? El blat que és al sac?
Certament, el misteri de l’Esperit no és quantificable i s’imposa per altres camins.

“Vosaltres sou la sal de la terra” diu Jesús als deixebles a l’Evangeli d’avui. És com dir-los “la vostra feina no es veurà, no es valorarà”. La sal es dissol en l’aigua i s’adhereix als aliments de tal manera que sembla que en formi part; és imperceptible i, tanmateix, reacciona amb els nutrients, en ressalta el gust i els dóna vida. Es com dir-los “només teniu la vostra salabror”.

“Vosaltres sou la llum del món”, pot semblar contradictori. Sou petits (com el cristall de sal, com el gra de mostassa) i alhora sou poderosos. Sou capaços de deslligar-vos del tangible; sou capaços d’elevar el vostre esperit per ser totalitat incommensurable; sou capaços de prodigar-vos gratuïtament, d’arribar a tots els racons, per donar-hi escalf, per donar-hi vida. Així sigui.

Helena Cots