Reflexions a la Paraula de Déu

DÈU ÉS AMOR, JESÚS ÉS SALVADOR

“Us apiadeu de tothom perquè vós estimeu tot allò que existeix”
“El nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres i vosaltres en ell”
“El fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”.

Les lectures d’avui ens recorden que Jesús és el camí cap a Déu, poderós i amorós, que estima tot allò que existeix, que res no existiria si Ell no volgués i que la pregària ens ajuda a ser dignes de la vocació cristiana, dignes seguidors de Jesús, el Jesús Salvador que ens envià Déu Pare i que segueix amb nosaltres.

Això, amb independència de l’evolució de la ciència i del que ens diguin els científics sobre l’existència o inexistència de Déu, perquè com diu Josep Maria Totosaus, “les preguntes clau que la ciència pot aspirar a resoldre poc tenen a veure amb aquelles preguntes clau sobre el sentit de tot plegat, per a les quals els cristians fem confiança a Jesús de Natzaret”.

Així, doncs, Jesús ens va ensenyar a pregar i ens va ensenyar la pregària per excel·lència, el Parenostre, amb la que ens adrecem al Pare, i és pregant, com ens diu Sant Pau, que podrem ser dignes de la vocació cristiana i es duran a terme els propòsits i les obres que la fe ens inspira.

Igual que a Zaqueu, que la gentada li privava de veure a Jesús en el seu pas per Jericó, a nosaltres ens priva de veure’l l’esclavatge a les comoditats i tràfecs que ens envolten: el consum desmesurat, les presses, l’afany de poder i de posseir, les angoixes, etc. etc. Zaqueu, però, malgrat que no coneixia Jesús, s’esforçà i per a vèncer la seva mancança, que era la baixa estatura, es va enfilar dalt d’un arbre, va veure Jesús i Ell, que estimava, i estima, a tothom i era amic dels pobres i dels pecadors i també ho era dels rics, li digué: “Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva”. Zaqueu, en conèixer Jesús, es convertí i seguí els seus ensenyaments. Si Zaqueu es convertí en conèixer Jesús, perquè “El Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut”, també és clar que ha vingut a salvar-nos a nosaltres, que ja el coneixem i ens diem seguidors seus, encara que a vegades ens costi veure’l. Cal, doncs, que com Zaqueu, no tinguem por, ens enfilem i superant tots els obstacles i mancances, amb l’ajuda de la pregària, trobem a Jesús per sobre de la nostra “gentada” que ens priva la vista i el deixem entrar i quedar-se a casa nostra, com va entrar i es quedà a casa de Zaqueu.

Maite Cura