Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu meu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest publicà…”(Lluc 18,11)

La “Síndrome dels bons”. L’Evangeli d’avui ens el descriu vivament. Es el conjunt de símptomes que revelen la malaltia que tots patim, en un moment o altre de la nostra vida, amb més o menys intensitat: l’estarrufament en la nostra autocomplaença, l’esclat del nostre narcisisme, i el convenciment secret de què som bons i millors que els altres.

I és tant més difícil de guarir, perquè aquest convenciment sovint no el veiem ni el reconeixem. S’amaga rere les nostres paraules –fins i tot quan afirmem que som pecadors– sense adonar-nos que les pronunciem estarrufant-nos en la satisfacció de estar dient allò que han de dir els ‘bons’, però amb el secret convenciment de ser ‘millors que els altres’.

Com fugir-ne d’aquesta malaltia i no caure en una altra -per sort menys freqüent- que podríem dir-ne la “Síndrome dels masoques espirituals”? Els seus símptomes són: el sentiment de culpa permanent, la baixa autoestima i el menyspreu destructor d’un mateix perquè som pecadors. Però la “salut espiritual” rau en “caminar en veritat”.

Per això necessitem que l’Esperit de Déu visqui dins nostre i ens faci veure la realitat de la nostra existència, la nostra feblesa i la nostra potència. Hom, llavors s’adona del que deia una psiquiatra que atenia els presos en una institució penitenciària: “Santi -em deia-, la línia divisòria entre els que estem fora i els que estan dintre és molt feble”. Penso que tenia raó. Només cal que canviïn les circumstàncies, i llavors constatem la feblesa i la misèria que hi ha en nosaltres.

Fem l’experiència de la nostra debilitat i constatem el mal que pot sortir de nosaltres, impensable en un altre context. El Crist, però, ens mostra com, conscients de la possibilitat i de la realitat del mal que hem fet, podem mirar, confiats, a Déu “i baixar perdonats a casa nostra”(Lluc 18,14), convençuts de ser estimats, i enfortits per fer el bé “perquè el Senyor ens assisteix i ens dóna força”(Tim. 4,16).

Santiago Quijano