L'Església catalana avui

Jordi Pujol explica en aquest vídeo del seu Centre d'Estudis l’esforç que suposa ser creient, i analitza el desprestigi del cristianisme a Catalunya, a la vegada que reflexiona sobre la visita del Papa a Barcelona.

El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha dedicat els seu darrer monogràfic a "L'Església catalana, avui" on hi reflexionen el monjo de Montserrat Lluís Duch, el nostre Escolapi Ramon Maria Nogués, i el bisbe Sebastià Taltavull.
Duch afirma que "l’Església catalana –amb una innegable mancança d’un lideratge efectiu i afectiu, sense l’empenta utòpica i evangelitzadora que l’havia caracteritzat en el passat proper, amb una forta burocratització dels seus òrgans de govern, amb una inexplicable dependència desestabilitzadora i servil respecte a la Conferència Episcopal Espanyola– sofreix molt directament les conseqüències del desencís provocat per les expectatives no complertes que havien desvetllat el Vaticà II i la transició política." Diu també, però, que "que ara mateix, en plena crisi econòmica, social i política, alguns grups de cristians compromesos, suplint en molts casos les deficiències i les dimissions dels poders públics, ofereixen un magnífic testimoniatge evangèlic enmig dels més greument afectats per la pobresa, l’atur, la xenofòbia, la marginació i la violència de gènere." El monjo de Montserrat acaba el seu article amb un bri d'esperança: "Gosem esperar que, malgrat la desconfiança que l’Església catalana inspira en molts sectors de la nostra societat, el dinamisme evangèlic, potser malgrat ella mateixa, continuarà la seva missió de reconciliació, solidaritat i justícia."
Ramon Maria Nogués escriu que "han estat les societats marcades per les tradicions cristianes les que mundialment (malgrat totes les ambigüitats) han acabat configurant comunitats més democràtiques i igualitàries." Sobre la funció de l'Església en el món d'avui ens recorda que "els valors de l’Església han passat a la república però que són sobretot les esglésies les encarregades de recordar la incondicionalitat d’aquests valors." El pare Nogués reflexiona sobre la relació entre societat i Església quan diu que "la societat ha de saber valorar la riquesa d’elements identificatius que una bona adscripció religiosa pot tenir i que podrien ser substituïts per elements més deleteris del que sembla, que passarien a generar un buit de referències gens entusiasmador. L’Església catòlica hauria d’adoptar una actitud de serenor en una societat laica, treballar una oferta espiritual de qualitat que resultés realment alliberadora per a l’experiència concreta dels ciutadans i recuperar una iniciativa nacional que corregís la submissió que històricament i per motius polítics ha sofert." Segons la seva opinió, "és del tot urgent que l’Església catòlica a Catalunya (i arreu) es doti a ella mateixa d’una organització més democràtica i participativa que li permeti, en primer lloc, ser més fidel a ella mateixa, i, en segon lloc, afranquir-se del dogal que l’agressiu nacionalisme hegemònic espanyol, en connivència amb l’Administració vaticana de to monàrquic absolutista, exerceixen des del segle XVIII sobre l’episcopat, essencialment en el nomenament de bisbes."

Pel bisbe Sabastià Taltavull, l'aportació de l'Església "és presentar i donar a conèixer Jesucrist, a partir del qual tenim accés a Déu, a qui anomena Pare per a la seva relació filial i entranyable, relació que fa extensiva a nosaltres per fer la mateixa experiència filial." Segons el bisbe auxiliar de Barcelona "estem en un moment en el qual els cristians necessitem enfortir la nostra fe en Jesucrist aprofundint en la Paraula de Déu des de la pregària, la meditació, l’estudi i el compartir en grup, sabent que disposem de tots els mitjans necessaris per viure una espiritualitat autèntica per a cadascú i per a les nostres comunitats i, al mateix temps, per oferir a tantes persones a les quals pot fer molt de bé." També afirma Mons.Taltavull que els cristians "no ho som per tancar-nos a les esglésies, sinó per fer-nos presents a la societat des de tots els àmbits: familiar, polític, econòmic, obrer, sindical, empresarial, de lleure, educatiu i social en general." Reconeix que això "no sempre resulta fàcil, no sols per la indiferència que molts poden manifestar a nivell individual, sinó pel clima dominant que tendeix a posar el benestar i el diner com a primers valors." Tot i això, el bisbe Taltavull ens engresca dient que "l’opció pels valors de l’esperit, per Jesucrist i el seu missatge, pot configurar una bona aportació dels cristians a una societat que, com la nostra, és terra de missió. Es tracta de fer la proposta de creure en l’Evangeli, viure’l i anunciar-lo amb un nou ardor. Això ho pot fer una Església en comunió, que està arrelada en el poble, que viu propera a la gent i sintonitza amb les seves alegries i esperances, amb les seves tristeses i angoixes, i que s’esforça perquè tot allò que és veritablement humà ressoni dins el seu cor. És l’orientació que va marcar el Concili Vaticà II, la d’una Església humil i dialogant, que viu de la fe, l’esperança i l’amor."