Verdaguer, en els goigs a la Mare de Déu de la Mercè, volgué situar-la al més alt nivell social, donant-li el títol de princesa. També l’escultor Pere Moragues coronà la imatge gòtica de fusta del s. XIV, que es venera a la seva basílica de Barcelona. Avui cap marianista ho faria; eren altres temps.
El nom mercè, segons el diccionari, prové del llatí: merces, -edis, igual a salari o recompensa i de merx, mercis, mercaderia. Encara avui hi ha qui dóna les gràcies per haver rebut algun favor amb la paraula, mercès. En català que ha caigut en desús, però que encara recull el diccionari: Demanar mercè a algú. D’ell, no n’esperem mercès! Estar a la mercè dels poderosos.
Perdonar, redimir. A la Mare de Déu de la Mercè també se l’invoca com a redemptora de captius. Corria el 1230 i Catalunya tenia problemes amb els sarraïns, els reis moros tenen plenes les masmorres de captius... explicava Verdaguer. I, diu la tradició, que la Mare de Déu s’aparegué a Pere Nolasc, -un jove mercader de teles- inspirant-li la fundació d’un orde monàstic, amb l’objectiu de redimir els cristians captius. Jesucrist no els abandona, puix Nolasc els ha escoltat. Amb l’assessorament de Raimon de Penyafort i l’ajut de Jaume I, es creà, el 1218, l’Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius. Es tractava d’un orde clerical i militar. Per una banda el bisbe de Barcelona els reconeixia com a clergues i per l’altra el rei els va investir cavallers del Regne.
El papa va tardar en reconèixer aquest Orde però finalment, el 1235, en una butlla papal, Gregori IX li atorgava la regla de sant Agustí. El 1249, s’erigí el primer convent-basílica sota aquesta advocació mariana. Els mercedaris pronunciaven quatre vots: el de pobresa, el de castedat, el d'obediència i el més característic de l'Orde, el de lliurar-se ells personalment com a ostatges o lliurant llur vida, si fos necessari, per aquells captius que estaven a punt de perdre llur creença en la fe catòlica. El 1690 va passar a ser una orde mendicant. Així va néixer l'Orde de la Mercè. La seva primera església es va construir el 1267, en el mateix lloc on hi ha l'actual basílica. Es va reformar durant els segles XIV i XV i l'any 1775 l'arquitecte Josep Mas i Dordal va dirigir les obres de la nova església que coneixem avui.
La patrona de Barcelona havia estat santa Eulàlia. Però arran d’una plaga de llagostes a Barcelona el 1637, es va demanar la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè, i la seva intervenció es va considerar decisiva. Fou aleshores que en agraïment el Consell de la Ciutat la va nomenar Patrona de Barcelona, desplaçant a santa Eulàlia que ho havia estat, des del seu martiri. Les seves suposades relíquies descansen a la cripta de la catedral des de 1327 en que hi foren dipositades. El 1696, Innocenci XII va estendre el culte de la Mare de Déu de la Mercè a totes les esglésies. El 1868, Pius IX la declarava Patrona del bisbat de Barcelona. L’any 1888, el bisbe Jaume Català, va coronar canònicament la seva imatge a la catedral.
Avui no tenim ètnies que ens envaeixin, no tenim cristians en masmorres; els estrangers que vénen al nostre país ho fan en so de pau. Vénen a buscar una vida millor, però sense violència. La captivitat d’avui és diferent. La nostra societat genera captius de treballs denigrants per salaris de misèria, esclaus de la imatge, de la droga, de la prostitució, del diner, del poder... i també de l’integrisme religiós, de creure que els catòlics som més bons cristians que els d’altres confessions... Maria de la Mercè, dels captius Mare i Patrona, ajuda’ns a deslliurar-nos de tanta captivitat. Princesa de Barcelona, protegiu nostra ciutat.
Salvador Sol (CPL)
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada