Creer, ¿para qué? de José Antonio Pagola
José Antonio Pagola (Añorga, Guipúscoa, 1937) que és sacerdot de la diòcesi de Sant Sebastià, va cursar els seus estudis de teologia i ciències bíbliques a la Pontifícia Universitat Gregoriana, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, així com a l'École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem. En l'actualitat és professor i director de l'Institut Diocesà de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià. Autor d'entre altres obres de "Jesús: Aproximació històrica".
Has omplert la teva vida de coses, activitats i preocupacions. I així, poc a poc, gairebé sense adonar-te’n, t’has anat buidant per dins : Déu ha anat desapareixent de la teva vida. Et mous constantment, estàs ple d’activitat, tractes amb moltes persones. Amb totes, menys amb Déu. Corres el risc de ser un home o una dona que viu sense Déu.
Segurament no et preocupa molt. Vius bastant bé sense Déu. No en sents la necessitat. Si jo et parlo de pregar, em diràs : per a què serveix pregar? Tens altres coses més importants per a fer. Coses útils i urgents.
Vius completament modelat per una societat que només pensa en allò que és útil i rentable. Per tu és important treballar, guanyar diners i gaudir de la vida. Que et surtin bé les coses. En això et passen els anys: programar la teva vida, passar-ho bé, que et surtin el plans. Per això, pregar et sembla simplement perdre el temps. La pregària, la meditació, Déu... pertany al món del que no és útil. Tens raó. Parlar amb Déu, explicar-li el que et passa i escoltar-lo et sembla inútil i no et servirà per aconseguir tot allò pel que t’esforces cada dia.
Però quantes altres coses et poden semblar inútils i no ho són : per a què serveix conversar amb els amics, enamorar-te d’una persona, gaudir del somriure dels teus fills? Per a què serveix explicar els teus problemes a algú de confiança i sentir-te acompanyat? De què et serveix gaudir d’una festa o contemplar un capvespre?
Com podem mesurar l’eficàcia de totes aquelles experiències que, aparentment, no serveixen per res i que són les que et fan sentir viu i et fan feliç? Així mateix et pot passar amb la pregària. Et pot semblar una cosa inútil però que et pot servir per:
*trobar més serenitat, silenci i descans en la teva vida. Poder viure les coses des de dins i no superficialment
*fer-te més humà ; per viure amb una actitud més oberta en aquesta societat tant deshumanitzada i materialista
*trobar-te amb tu mateix i ser capaç de ser crític amb sinceritat. Per poder escoltar el teu cor i escoltar a Déu; per estar atent a qui et pugui necessitar, la teva ajuda i la teva amistat
*trobar ànims davant els problemes i els conflictes de la vida. Per renovar el teu ànim i la teva esperança
*no viure tan sol en el teu interior. Per caminar per la vida acompanyat d’un Pare que et coneix i t’estima facis el que facis
*enfrontar-te a les teves culpes i errors, per sentir-te comprès i perdonat
Viure sense pregar no és cap pecat. És una llàstima perquè és viure sense la millor companyia que una persona pot tenir. És viure sense conèixer la pau, la seguretat i la confiança que només poden venir de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada