04 de gener 2019

La nostra carta als Reis

Ara que s’apropen els Reis tots escrivim la carta per demanar allò que més desitgem. Com deu ser la carta de, per exemple, una nena de cinc anys? “Astimats reis: buica ampurteu el Mic, el Lolo mi loromolon i el joc de les cadiras de culors per jugar am als meus cusins”.

Com deu ser la carta d’un infant desatès pel seu pare? “Estimats Reis, vull que el meu pare vingui a veure’m quan jugo a bàsquet, que no miri el mòbil quan està amb mi i que em renyi menys i m’abraci més”.

Com deu ser la carta del fill d’una malalta de càncer? “Aquest any no us demano res per a mi, només desitjo que la mare no vomiti, no tingui tant fred ni tant formigueig a mans i peus, quan li posen la quimio, i que aquesta vegada faci efecte…”

Com deu ser la carta de la mare amb filles adolescents? “Bons Reis, que puguin caminar tranquil·les pel carrer, anar i venir sense cap mena de perill, tornar sempre a casa sanes i estàlvies”.

Com deu ser la carta de l’immigrant sense papers? “Reis, vosaltres que sou Mags, que la policia no m’aturi pel carrer, que no em tanquin al CIE... Que el tanquin, el CIE, i que els qui volem viure i treballar aquí puguem arreglar els papers”.

Com deu ser la carta dels qui estan a punt de ser desnonats? “Estimats Mags, que el banc ens condoni el deute i ens faciliti un d’aquests pisos buits”.

Com deu ser la carta de molts ciutadans del nostre país? “Estimats Reis, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats”.

Com deu ser la carta de molts periodistes? “Reis Mags, volem informar i per fer-ho ens cal poder descriure tots els fets que observem, amb precisió i veracitat, sense manipulacions ni mentides. I volem expressar la nostra opinió, amb respecte i plena llibertat”.

I, més enllà de tots aquests desitjos tan nobles, la majoria dels quals també són els nostres, quina carta voldria per a la nostra comunitat cristiana? “Estimats Mags, que més que mags sou savis, concediu-nos de veure-hi, de sentir-hi i de no tenir por. Concediu-nos una mirada ampla, neta i transparent, per veure-hi enllà, sense vels ni filtres, i per veure-hi ençà, des del cor.

Concediu-nos una orella fina, atenta al so estrident i al murmuri suau, a la paraula ofensiva i a l’amable, a la paraula nècia i a la sàvia, al crit d’alegria i al plor, a la música, al silenci més pregon...

Concediu-nos de no tenir por. No tenir por de dir el que hem vist i sentit. No tenir por de canviar la rancúnia pel perdó, la culpa per l’acceptació del perdó de Déu, la mentida per la veritat, el dolor per la joia. No tenir por d’estimar plenament."


Griselda Gasulla en nom de la Comunitat