Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


25 de gener de 2017

Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians

Ens trobem en plena setmana per la unitat dels cristians. L'amor del Crist ens empeny. Aquesta expressió de Sant Pau, és el lema que s'ha escollit per la pregària d'aquest any. El 2017 aquest octavari adquireix un significat especial, ja que enguany celebrem els 500 anys de la Reforma de Martin Luter. Amb aquesta commemoració es posa de manifest que són molts els anys que tots els qui hem estat batejats amb "foc i esperit" i submergits en la mort i la resurrecció del Senyor, no podem compartir la mateixa taula de l'Eucaristia. Molts anys en els quals el testimoniatge cristià de les esglésies es veu fortament afeblit per la divisió.

Han passat molts anys des de la Reforma promoguda per Luter i els moments polítics i eclesials han canviat notablement. Avui, ningú no s'identificaria amb els conflictes i discussions que protagonitzaren el trencament de fa cinc segles. Afortunadament, ja no ens desqualifiquem els uns als altres com heretges, sinó que ens anomenem germans separats. En els darrers anys s'han fet molts passos per apropar-nos. Un exemple d'això és el darrer document anomenat: Del conflicte a la comunió, a càrrec de la Comissió Luterana i catòlica sobre la unitat (document que podeu llegir en la separata que ha publicat la revista El Pregó).

Ens hem de felicitar, doncs, pels passos que s'han fet i que de segur que es faran en un futur, però malgrat tot, continuem separats. Cinc segles donen per molt, i durant tot aquest llarg temps les esglésies han anat fent el seu camí, un camí que sovint ha estat divergent en la seva elaboració teològica, en la seva litúrgia, i tampoc podem menystenir les desqualificacions mútues que hi ha hagut. Tot això encara pesa, i per tant el camí de la unitat no és cosa d'un dia per l'altre.


Cal que ens convertim, i sobretot que coneguem molt bé què és el contingut doctrinal de cada església, i no ens deixem emportar per estereotips. Un exemple de les dificultats, és un fet que ha succeït a la nostra parròquia. Els cartells que hem posat en el mural de l'entrada, anunciant, fa alguns mesos, la projecció de la pel·lícula sobre Luter, els anuncis que ens han arribat per fer publicitat de la setmana per la Unitat dels cristians, algú, de forma sistemàtica, els ha tret. Ignorem qui ha estat, però si no sabem qui és, sí que coneixem el seu pensament. Persona que encara veu "als protestants", com persones dolentes. Per aquest personatge anònim, res li ha ensenyat, ni el Vaticà II, ni les moltes exhortacions del magisteri, especialment l'encíclica de Joan Pau II "que tots siguin u", ni el darrer viatge del Papa Francesc a Lund, (Suècia) per commemorar la Reforma, i on va manifestar que hem d'agrair a Luter la Reforma i l'apreci per la Bíblia. Però sentiments d'animadversió, els trobem, també, en persones pertanyents a algunes esglésies evangèliques.

L'amor de Crist ens empeny. Aquesta frase paulina, no és un simple eslògan, ha de ser la veritable motivació per l'ecumenisme. Si bé és cert que no podem banalitzar les diferències doctrinals, hem de tenir molt present que per damunt de la doctrina, hi ha l'Esperit. Estimant-nos podrem avançar junts. Si ens estimem podrem fer un intercanvi de dons. Això és, cada església pot oferir a les altres el millor que té. Hem de buscar en les riques tradicions el millor de cada una, i així enriquir-nos mútuament.

Preguem per la unitat. Valorem el molt que ens uneix: la fe en Jesús. Esforcem-nos sincerament per donar testimoni d'amor. En un món tan secularitzat, els creients, si bé no ens trobem en la mateixa taula eucarística, sí que ens podem trobar en l'amor.

Josep m Jubany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada