Comunitat Eclesial de Sant Ildefons. c/Madrazo, 92 08021 Barcelona Telèfon: 93 209 73 63 / 93 209 43 28
santildefons100@arqbcn.org
Parròquia agermanada amb la de Sant Paulí de Nola, del barri del Besòs


26 d’octubre de 2014

Reflexions a la Paraula de Déu

“Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix”

Quantes coses que em diuen les lectures d’avui! I totes es resumeixen en els dos manaments que recull l’Evangeli: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Estima els altres com a tu mateix”.

Però què vol dir per a mi estimar Déu? Com puc estimar algú que no he vist? Com puc tenir una relació amb Déu? He de complir, doncs, els preceptes de l’Església i ja està? És això estimar Déu?. I què és estimar els altres com a mi mateixa? És procurar-me un benestar material i afectiu i tenir una atracció i un sentiment afectiu envers algú altre?

És evident que no va per aquí, que no és això. Estimar Déu és centrar la meva vida en Ell, viure-ho tot des d’Ell i a través de Jesús, que és qui m’ha ensenyat el camí, qui m’ha donat l’exemple. No puc estimar Déu si només penso en el meu benestar i en el dels meus familiars, si no penso en els molts que són oprimits i que sofreixen.
No estimaré Déu de veritat si no estimo com estimava Jesús.

Ja l’antiga llei que havia estat donada al poble d’Israel recomanava la justícia i la caritat envers els més pobres i els més febles, com diu el fragment del Llibre de l’Èxode, recomanacions que semblen escrites per als nostres temps, en què cada vegada hi ha més distanciament entre rics i pobres, en què l’augment del benestar d’uns va acompanyat, cada vegada més, del creixement de la misèria d’altres.

Estimar Déu i estimar els altres com a mi mateixa, és sortir de mi mateixa, del meu acomodament i lliurar-me als altres, amb tot el que jo posseeixo i, per tant, no només amb diners sinó amb el meu temps, deixar de pensar només en els meus problemes i preocupar-me i implicar-me en els dels altres amb tot el que estigui al meu abast, i així, com diu Sant Pau als cristians de Tessalònica, abandonar els ídols d’aquest món i convertir-me, i fer-ho a més de manera que se’m reconegui pel meu actuar, que es noti que intento seguir Jesús. És així com ajudaré a fer un món nou, a construir el Regne de Déu i tot això em serà molt difícil sense la pregària i, sobretot, sense la pregària comunitària que és l’Eucaristia.

Maite Cura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada