SANT ILDEFONS

Amics i amigues,

Ho acabem d’escoltar: «Mentre eren allà, es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal.»

Han passat més de 2.000 anys i avui, en aquest dia de Nadal, ho celebrem de moltes maneres: amb les trobades familiars, l’intercanvi de felicitacions, l’ornamentació de les llars, fent-nos obsequis, i també reunint-nos aquesta nit o aquest dia per celebrar l’eucaristia. És una jornada que procurem viure amb alegria. I no és per menys, ja que amb aquest naixement hem rebut el gran regal de Nadal, el regal que Déu fa a cadascun de nosaltres.

Aquest regal és que el Déu creador, el Déu omnipotent, el Déu totpoderós, s’ha fet home, com qualsevol de nosaltres. Déu no s’ha conformat només a crear-nos i a vetllar per nosaltres des del cel, sinó que ha volgut compartir la nostra vida, fent-se com cadascun de nosaltres. Aquest és el gran regal de Déu. Un regal que, si bé no penjarà de cap arbre de Nadal ni l’hem demanat a la carta als Reis, és l’obsequi que ens omple de benaurança, ens porta la veritable felicitat i ens dona esperança.

Ho sabem prou bé: hi ha regals i regals, i no tots tenen el mateix valor per a nosaltres. Em sembla que no m’equivoco si afirmo que, per als qui sou pares i mares, avis o àvies, el gran obsequi que heu rebut a la vida és el naixement d’un fill o filla, d’un net o neta. I un dels millors moments de l’existència, especialment per a les mares, és quan, després d’una llarga gestació, teniu als braços el nadó. No hi ha cap regal comparable al d’una nova vida.

Aquesta nit, cadascun de nosaltres és convidat a contagiar-se de la joia i també de l’agraïment que Maria de Natzaret i el seu espòs Josep van experimentar en aquella nit del primer Nadal. Jesús, el nadó acabat de néixer, era el seu fill primogènit, un fill que serà conegut com l’Emmanuel, Déu amb nosaltres.

També som convidats a contemplar i interioritzar tot allò que va succeir la nit del primer Nadal. Soc conscient que no és fàcil, però intentem fer-ho com si fos la primera vegada que llegim el relat evangèlic. Ens sabem tant la història que, sovint, ja no ens sorprèn. Però, en la contemplació, descobrim que Déu és desconcertant. El regal que Déu ens fa aquesta nit té unes característiques ben especials: se’ns dona en un marc estrany, en una cova. Jesús neix en una cova perquè no hi havia lloc a l’hostal.

He dit que el relat és desconcertant, però si el mirem amb ulls d’avui, potser no ho és tant. Ara, com fa més de 2.000 anys, són molts els infants que neixen en condicions de precarietat perquè les portes dels nostres hostals estan tancades. Això passa arreu del planeta: a la terra de Jesús, a Palestina, a Gaza, i també ben a prop nostre. Aquesta nit no podem ni devem oblidar els fets dramàtics de Badalona, on més de quatre-centes persones s’han vist abocades a dormir al carrer perquè els nostres hostals tenen les portes tancades.

Tornem a la metàfora del regal. Valorem un regal quan satisfà un desig profund o omple un buit de la nostra vida. Els qui ja ho tenen tot, reben els regals gairebé com una anècdota; els qui no tenen res, viuen l’obsequi com un motiu de gran alegria. Aquest és el gran missatge de Nadal. L’evangelista ens ho recorda parlant-nos dels pastors. Eren pobres, marginats en el seu temps, vivien al ras —avui diríem en situació de sensellarisme— i per això, per a ells, va ser motiu de gran joia sentir que Déu havia nascut en la fragilitat d’un infant pobre i sense casa. Van ser ells, els exclosos, els qui van saber valorar el gran regal de Nadal i reconèixer que Jesús és el Messies dels pobres. I això ens diu, també avui, que només estant al costat dels pobres el reconeixerem veritablement.

Si volem fruir del gran regal que Déu ens fa per Nadal, hem d’estimar els pobres, valorar-los i fer nostres els seus patiments. No ens en podem desentendre. I no ho hem de fer per exercir la beneficència o perquè volem sentir-nos generosos, sinó perquè és l’única manera de comprendre el missatge de Nadal. Com ens recorda el papa Lleó XIV a l’exhortació Dilexit te: el contacte amb els pobres no és només caritat, és revelació de Déu. Dit d’una altra manera, només coneixerem el Déu de Jesucrist si vivim en comunió amb els pobres, perquè els pobres són el lloc de la trobada amb Déu.

Els pastors van veure l’infant amb els seus propis ulls i el relat diu que, després d’haver-ho vist, explicaven el que els havia estat anunciat. Se’n van tornar de l’establia continuant essent pobres, però sabent-se estimats per Déu. Ja no eren pessimistes —potser tampoc optimistes—, però sí esperançats. Encara que molts els menyspreessin, sabien que Déu els estimava.

Nosaltres, que ens hem reunit per celebrar l’eucaristia en aquesta solemnitat, ho fem perquè també valorem i estimem el regal que Déu ens fa fent-se home com nosaltres. I li demanem que, malgrat les nostres mancances i pecats, ens deixem convertir pel gran missatge d’amor que és Nadal.

I ens adonem que, si bé el primer gran missatge de Nadal és que Déu neix pobre i estima els pobres, n’hi ha un altre de fonamental: Jesús ens aporta la pau. No ens poden passar desapercebudes les paraules del profeta Isaïes:

«Ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill, que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller prodigiós, Déu heroi, Pare per sempre, Príncep de pau.»

Quin gran regal: la pau! I, tanmateix, quantes vegades la rebutgem.

Quan els àngels van cantar «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor», ho feien en una terra plena de conflictes polítics, dolor i sofriment. La pau de Nadal és molt més que l’absència de guerres. És la pau que ens arriba a través de Jesús, el portador de la pau veritable. No és una pau sentimental, sinó la pau d’un amor humil, capaç de curar ferides i reconciliar. Per rebre-la, hem d’aprendre a perdonar, a escoltar i a compartir. Cal deixar enrere l’orgull, l’egoisme i la indiferència. Només canviant el nostre cor podrem construir un món més just i ple de pau, començant per les petites accions de cada dia, perquè es compleixi la profecia d’Isaïes: una pau fonamentada en el dret i la justícia, des d’ara i per sempre.

Amics i amigues, per acabar, us recomano que, enmig del brogit d’aquests dies, busqueu un moment de silenci i contempleu un pessebre. Mireu-ne les figures i pregueu, donant gràcies pel gran regal que Déu ens fa en el Nadal: un regal d’amor infinit, representat per :

Maria, dona de fe silenciosa, que confia i acull. Ens ensenya a obrir espai a Déu sense por.

Josep, home just, fidel en el servei discret. Ens inspira a estimar sense buscar reconeixement.

Els pastors, pobres i senzills, els primers a rebre l’anunci. Són record que Déu es revela a qui té el cor obert.

Els mags, cercadors de llum, que saben deixar les seguretats per seguir una estrella. Ens animen a no deixar d’aspirar a la veritat.

El Nen, al centre de tot: font de llum, de pau i d’esperança

Contemplant el pessebre, recordem que Déu s’ha fet petit per fer-nos grans en l’amor.

I fem tot el possible per acollir Jesús i el seu missatge a les nostres famílies, a les nostres comunitats i al nostre interior.

Que l’Infant de Betlem ens ajudi:

• en un món ple d’hostilitats i guerres, a ser portadors i constructors de pau;

• en un món on hi ha persones que passen gana, a mirar els pobres amb els ulls de Déu;

• en un món ple d’angoixa i incertesa, a portar esperança;

• i, conscients que també en nosaltres hi ha egoisme i individualisme, a fer-li lloc en el nostre cor.

Amics i amigues, Bon Nadal.