Reflexions a la Paraula de Déu

Les lectures d’avui en remeten a l’eucaristia i ens parlen de Jesús com a aliment per les nostres vides.

En el llibre dels Proverbis es presenta la saviesa com a aliment i beguda que conviden a deixar la nostra ignorància “veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu i avançareu pel camí del coneixement”.

Jesús avui ens convida a menjar la seva carn i a beure la seva sang com a signe d’unió amb Ell, aliment que dona la vida veritable: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Jesús parla d’entrega total d’Ell mateix per donar-nos vida eterna, una vida plena de felicitat, d’un món nou. Diu: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell». Jesús vol integrar-se a les nostres vides donant-se del tot, íntimament i a través d’Ell amb el Pare. Ell està amb nosaltres, enmig de totes les nostres vivències i per sempre, tant en els moments de tristesa com d’alegria.

El simbolisme del pa és l’experiència de l’aliment necessari per a viure. Molts seguien Jesús perquè els donava pa, merament per una qüestió material, potser nosaltres de vegades ens diem cristians per inèrcia, anem a missa per quedar bé... Nosaltres necessitem Jesús present i viu en les nostres vides, necessitem de l’aliment de l’eucaristia, del seu cos, la seva sang i la seva paraula.

Se’ns convida a tots a una taula de festa, a un banquet comunitari de vida, d’unitat i de solidaritat. Però no podem menjar si no tenim gana, si no tenim el cor i els ulls oberts, si no som sincers amb nosaltres mateixos i ens aturem a pensar què vol de nosaltres el Senyor, què hem de fer amb la nostra vida i com hem de esmerçar-la. Així ho expressa sant Pau als Efesis «Germans, fixeu-vos bé com viviu... mirant de treure bé del moment present... mireu d'entendre què vol de vosaltres el Senyor... Deixeu que us ompli l'Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres... donant sempre gràcies de tot a Déu Pare...».

Ens cal rebre a Jesús en la seva totalitat, és a dir, a creure en Ell, confessant qui és i acollint la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció.

Pensem durant aquests dies, potser de vacances, què ens demana el Senyor a cadascú de nosaltres, quin paper hi juga en la nostra vida.

I deixem que ens ompli el seu Esperit tot donant gràcies a Déu Pare en tota ocasió.

Josep M. i Marisa