Les lectures d’avui estan, totes, plenes de significat. Deixeu-nos, però, centrar-nos en l’Evangeli de Joan. El relat de la guarició del cec de naixement està carregat d’un simbolisme que no es pot deixar passar. És, de fet, la descripció d’una conversió. D’una de debò que, tant de bo, fos la nostra. El “cec” de naixement ens representa quan no volíem veure, ni havíem volgut veure mai, el món que ens envolta. La necessitat, la injustícia, l’abús, tot ens era igual. Només comptava l’èxit personal. Havíem nascut privilegiats. Ho teníem tot. El futur no tenia límits. Érem cecs a tot el que ens envoltava.
Jesús, però, va passar pel costat nostre. Un accident, una ferida, una malaltia, ... és igual. El resultat és que Ell ens captivà. Ens parlà. Tornà a fer el gest de la creació: va fer fang i el posà als nostres ulls. Finalment, il·luminà la nostra mirada. Per a nosaltres, s’obrí un món nou. Mai no l’havíem vist així.
Aquell pobre que demanava almoina ja no era només el captaire de cada diumenge a la porta de la parròquia. Era el nostre germà, un company més de viatge. És ja algú que cal ajudar. Ajudar de debò. Aquell jove que només ens semblava una catàstrofe de cabells estarrufats, barba malgirbada, poca educació i higiene dubtosa, esdevenia un altre que cerca a Jesús. L’hem d’ajudar! És urgent! Com deia sant Ignasi, “cal ajudar les ànimes”.
Tot i així, dubtem encara. Dubtem massa, potser. Ens fa por el què diran o com ens castigaran. Els pares del “cec de naixement” també tenien por dels “jueus”, els fariseus i mestres de la llei. Els nostres “fariseus” encara pesen massa. Ens mantenen lligats. Jesús, però, tornarà, ens preguntarà si creiem en Ell. La nostra resposta haurà de ser clara, “Hi crec, Senyor”, i l’adorarem ben segur.
Deixem de banda els nostres “fariseus”, “talibans”, “ultres”, ... ells s’ho perden. Actuem!
Julià i Rosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada