Les temptacions, mitjançant un llenguatge simbòlic i gràfic, expressen una experiència de l’Esperit que va molt més enllà de les paraules i imatges concretes que fa servir.
El
diàleg entre Jesús i l’esperit maligne assenyala les dificultats pròpies de qui
s’enfronta a decisions fondes, arriscades, que canvien la seva vida. Després de
l’experiència fonamental del bateig, Jesús ha de perfilar i definir el seu
itinerari. Es troba en una situació en la qual ha de discernir quina via seguir
per realitzar allò que percep com la voluntat del Pare, anunciar el missatge
d’amor i de fraternitat o bé ignorar-lo i continuar amb una vida tranquil·la.
Té davant seu la possibilitat d’utilitzar Déu per al seu profit, per obtenir
poder, honor i prestigi. Però, com que té una gran finor d’esperit, descobreix
com ser i viure en tant que fill del Pare.
En
l’imaginari semita, el qual hem assimilat també nosaltres, la figura del
temptador es personifica en el “diable amb corns i cua”, com aquell que sedueix
i provoca la temptació; en canvi, prou bé que sabem que el conflicte es
produeix en nosaltres mateixos. Experimentem les nostres febleses, desitjos, aspiracions,
tendències constructives i destructives dins nostre. Són moments de recerca, de
presa de decisions per orientar la nostra vida. Aquestes situacions comporten
una visió interior aguda que permet visualitzar les dificultats que exigeixen
un canvi radical de vida, per buscar per damunt de tot la voluntat amorosa del Pare.
Podem
dir que aquestes temptacions són el tendó d’Aquil·les de tots els humans. A
Jesús el van acompanyar durant tota la seva vida i amb pregària i bon discerniment les va
rebutjar amb fermesa; no va entrar en el cercle del poder i de la manipulació
de Déu i dels altres. Aquí veiem que
Ell està tan unificat, integrat en si
mateix, que la seva resposta i opció queda palesa a la frase del Deuteronomi
6,13, en el context del Shemà Israel “Adora
al Senyor el teu Déu, dóna culte a Ell tot sol”.
Què
vol dir donar culte a Déu? El profeta Osees ho expressa molt clarament dient: “el que jo vull és amor i no sacrificis,
coneixement de Déu i no pas holocaustos” (Os 6,6). Jesús té aquest coneixement
vital i vivencial del Pare, detecta les temptacions i les afronta amb lucidesa.
Es posa al servei dels altres. Ho expressa molt bé en el seu gran missatge a Mt
25, 31-40. Ell ens mostra que només fent
el bé assolirem la plenitud, el sentit
de la nostra existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada