Reflexions a la Paraula de Déu

El nou manament

A Berlin, localitzada a l’antiga frontera entre Berlin occidental i oriental, per on passava el mur fins l’any 89, hi ha una capella petita que rep el nom de la Capella de la Reconciliació. És un espai ecumènic edificat en una antiga parròquia que els dirigents de la RDA van destruir l’any 1985 i que l’any 2000 es va reconstruir.  En aquesta nova capella, petita i austera, hi ha un text en una paret que destaca, justament, el de l’evangeli d’aquest diumenge de Pasqua: ‘Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres’, com a lema d’aquesta església, un bon testimoni del Crist també en aquest espai que recorda tant dolor i mort a Alemanya.

Jesús no es cansa de dir-nos de totes les maneres possibles que sense l’amor no som res, que el món sense amor no és més que un miratge de realitat, brut, violent i lleig. Que l’amor és més fort, més profund i més transformador que la violència, la guerra, l’odi o la corrupció. Només l’amor comprèn, compadeix i acompanya la nostra vida. Només l’amor ens ajuda a viure un dia a dia difícil i fosc amb esperança i ens mou a construir-la.

¿I si intentem mirar el món, ple de violència, guerra i injustícia amb aquesta mirada amorosa? Sembla que la bogeria i la mesquinesa s’hagin apropiat de la nostra realitat, que la desesperança sigui la que marca els nostres dies. Però els cristians no podem mirar el món com una mala notícia, sinó com la realitat que tenim entre mans i ha de ser objecte del nostre amor. És tot el que tenim i ens hem de convèncer que Jesús ens encarrega a cadascun de nosaltres que el cuidem i que la nostra pròpia vida sigui també testimoni d’amor.

I en aquest moment, la segona lectura d’avui, de l’Apocalipsi, apareix amb força i ens ajuda a projectar el cel nou i una terra nova que totes les persones de bona voluntat volem. Déu eixugarà totes les llàgrimes i no existirà més el dolor ni la mort. Amb aquesta imatge puc aleshores tornar a visualitzar l’església de la Reconciliació de Berlin: els homes hem sigut capaços de crear tant dolor com el del món que la va destruir i tant amor com per bastir-la de nou. Això mateix podríem fer amb la nostra vida i el nostre món.

Lluís Rissech