Reflexions a la Paraula de Déu

Sovint pensem que el “temps de durant l’any”no té la força dels temps importants Advent, Quaresma i Pasqua, però si parem l’oïda,moltes vegades, per no dir sempre, ens regala petites pedres precioses molt bones per a la reflexió personal.

I avui tenim aquesta pedra preciosa? Potser fins i tot dues. Comencem per l’Evangeli. Mateu, ens està regalant aquests dies amb algunes de les paràboles que Jesús va anar dient als qui s’aplegaven al seu voltant per rebre el seu caliu, el seu saber fer, la seva paraula. La d’avui ens conta que en un mateix camp hi creix el jull i el blat, un camp ben treballat, sembrat i sembrat amb bona llavor; però algú que vol el mal de l’amo del camp i escampa llavor de jull. L’amo els deixa créixer junts, no fos as que seguéssim una sola espiga de blat, no ens ho podem permetre, ha de ser a la sega quan fem la tria. Perquè espera fins al final? Perquè en un camp ben preparat i creix el jull?Qui o què és el jull? I el blat?

Les respostes les hem escoltat moltes vegades i les sabem “de memòria”, però al llarg d’aquests 2 mil·lennis, sovint hem cregut que ell blat és qui compleix estrictament els preceptes (religiosos) i prou. Avui però, sabem que el blat és aquell que dona i es dona a l’altre, que estima sense demanar res a canvi, que acull, que treballa per eradicar la pobresa, la immigració, els desnonaments, per aconseguir la igualtat d’oportunitats pe a tots, que tots som fills de Déu sense importar el color de la pell, el lloc a on hem nascut ni on hem crescut... També sabem perquè la història està escrita pels guanyadors, però també alguns perdedors ens han deixat el seu testimoni, també sabem que el jull sovint ha anat a missa i s’ha vestit amb porpra com els fariseus i els mestres de la llei.

I nosaltres...? som jull...? som blat disfressat de jull...? o som blat de debò?

La segona pedra preciosa que avui ens regala la litúrgia de la paraula està en el salm:

Déu és indulgent i bo, ric en l’amor per a tothom qui l’invoca.

Compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.

Déu espera la nostra pregària i la nostra conversió, no té pressa, tots soms els seus fills i creu en nosaltres. Si ho creiem de debò, hem de ser forts per poder fer front a totes les adversitats, siguin en forma de covid o de qualsevol altre forma de jull. El jull no ofega el blat, el maligne tampoc triomfarà sobre la bondat.

Julià i Rosa