Reflexions a la Paraula de Déu

La sal de la terra i la llum del món

Aquest cinquè diumenge de l’any ens porta unes lectures molt conegudes; segurament les podríem incloure en el ‘hit parade’ de l’Evangeli, si és que un invent com aquest existís, per destacar els textos que ens solen cridar més l’atenció en tota la Bíblia. El contingut dels dos textos em sembla una bona proposta en què el text d’Isaïes ens ajuda a trobar un altre sentit a un Evangeli inspirador i fins i tot emocionant .

Isaïes ens diu en el seu text que la llum de Déu ens omplirà si som capaços de respondre, ajudar i no jutjar quan el nostre germà més necessitat ens demana que li fem costat. Ens diu que Déu serà sempre a prop il•luminant la nostra foscor. Transformant així el compromís dels cristians en el missatge gratuït de Déu que es vincula també amb tots i cadascun dels homes del nostre món, cristians o no. Mateu, ens diu que hem de ser sal i llum per al nostre món, elements distintius també de l’experiència dels cristians en el món.

I és aquí quan les dues lectures, Isaïes i l’Evangeli de Mateu, prenen sentit complet des de la meva visió: sovint hem interpretat el missatge del cristianisme des de la perspectiva ètica, des del compromís personal o col•lectiu. Però voldria creure que la missió va més enllà i vol arribar a aquella dimensió que ens és comuna a tots els homes i dones: la nostra llibertat personal, que transcendeix i perdura. Una dimensió que tots, creients o no, estem cridats a desenvolupar. Jesús ens crida a ser sal i llum, no solament perquè les coses siguin el que han de ser i el món sigui més just per a tothom. Jesús vol, a més, que el missatge arribi a la dimensió més espiritual i mística dels homes del nostre temps i que, des de la llibertat de cadascun de nosaltres, compartim la saviesa i l’entrega gratuïta de Jesucrist, el nostre germà.

Segurament recordeu aquella famosa afirmació de Karl Rahner: •El cristià del segle XXI serà místic o no serà”. El segle XX va acabar amb l’anunci de la mort de Déu en l’Occident secularitzat. Crec que el segle XXI viu el renaixement del fenomen espiritual i podria ser l’expressió de l’anhel d’Absolut de la condició humana. Això també és un missatge en els textos d’avui: ser cridats a transmetre joiosament la mística al nostre s. XXI.

Lluís Rissech